Revisió del 16:40, 27 set 2009 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.413 edits m Robot elimina entitats HTML ← Edició anterior		Revisió del 13:18, 28 set 2009 modifica desfés Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.953 edits m tipografia Edició següent →
Línia 1: '''Lifuka''' és l'illa principal del grup [[Ha'apai\|~~Ha‘apai~~Haʻapai]], al regne de [[Tonga]], on hi ha la vila principal del grup, Pangai. En ocasions se l'anomena també illa ~~Ha‘apai~~Haʻapai o illa Pangai. Les seves coordenades són: {{coord\|19\|50\|S\|174\|22\|W\|type:isle_region:TO\|display=inline,title}}. ==Geografia== Lifuka és una illa baixa amb una superfície total d'11,42 km². No té boscos naturals ja que la terra està cultivada amb plantacions de taro, arbres fruiters i cocoters. La costa occidental és plena de platges. La població total de l'illa, al cens del 1996, era de 2.966 habitants. La vila principal és Pangai, situada al mig de la costa occidental, on resideix el governador del grup ~~Ha‘apai~~Haʻapai. Té diversos edificis de serveis públics, esglésies i missions. ===Illes del grup Lifuka=== Les illes al voltant de Lifuka formen un subgrup d'illes dintre del grup ~~Ha‘apai~~Haʻapai. S'estenen de nord a sud en un àrea de 65 km de llarg i 35 km d'ample. Cinc de les illes estan unides pels mateixos esculls de corall. Des de Lifuka es pot accedir caminant a Foa, al nord, per un pas elevat i a Uoleva, al sud, amb la marea baixa. ~~‘Uiha~~ʻUiha ({{coor extra dm\|19\|54\|S\|174\|24\|W\|type:isle_region:TO}}) és la més meridional del grup. Té 4 km de llarg en sentit nord-sud. Té 757 habitants. S'hi troben antigues tombes reials i el monument megalític Makahokovalu. Tatafa, de 27 m d'altitud, es troba a l'extrem nord-oest de ~~‘Uiha~~ʻUiha. És deshabitada. Uoleva ({{coor extra dm\|19\|51\|S\|174\|24\|W\|type:isle_region:TO}}) és la illa més meridional d'una cadena d'illes connectades per esculls. És deshabitada. Lifuka, és a 1,1 km al nord-est d'Uoleva. Foa ({{coor extra dm\|19\|45\|S\|174\|18\|W\|type:isle_region:TO}}) és a 640 m al nord-est de Lifuka. És una illa baixa i boscosa, de 6 km de llarg. Té 1.434 habitants. Nukunamu és una illa baixa i boscosa de 15,2 m d'altitud situada a prop de l'extrem septentrional de Foa. És deshabitada i propietat privada del rei. ~~Ha‘ano~~Haʻano ({{coor extra dm\|19\|40\|S\|174\|17\|W\|type:isle_region:TO}}), és la més septentrional del grup d'esculls, situada a 1,3 km al nord de Nukunamu. Té 588 habitants repartits en quatre viles. ~~Fotuha‘a~~Fotuhaʻa ({{coor extra dm\|19\|48\|S\|174\|44\|W\|type:isle_region:TO}}) està a 14,5 km al nord de Kotu, en la part occidental del grup. La costa té una altitud de 24 a 27 m. Té 138 habitants. Lofanga ({{coor extra dm\|19\|50\|S\|174\|33\|W\|type:isle_region:TO}}) és una illa baixa i boscosa. Té 186 habitants. Ofolanga ({{coor extra dm\|19\|36\|S\|174\|27\|W\|type:isle_region:TO}}) és la illa més septentrional del grup Ha'apai, a 14,5 km al nord-oest de ~~Ha‘ano~~Haʻano. És deshabitada. *~~Mo‘unga‘one~~Moʻungaʻone és a 3,7 km al sud-oest d'Ofolanga, separada per un profund canal. Té 185 habitants. ==Història== Línia 26: El primer europeu que va arribar a Lifuka va ser l'anglès [[James Cook]], el [[1777]]. Transcrivia el nom com Lefooga, i així es va escriure durant anys en anglès. Va ser rebut pel cap Finau que li va oferir banquets i festes durant onze setmanes. El capità Cook se'n va anar satisfet anomenant el grup com illes dels Amics (Friendly Islands), però anys després es va saber que els caps de Lifuka li estaven preparant una trampa per fer-se amb el vaixell. Les divergències d'última hora sobre la tàctica va frustrar l'intent. El [[1806]], el successor de Finau, Finau ~~‘Ulukalala~~ʻUlukalala II, va capturar i saquejar la nau anglesa ''Port au Prince''. Entre els supervivents es trobava el jove de quinze anys William Mariner que es va estar quatre anys a Lifuka com a conseller de Finau II. Els seus escrits són un clàssic pel coneixement de l'antiga societat polinèsia. Entre altres coses explica com van malgastar 12.000 monedes de plata com a fitxes per jugar a ~~pa‘anga~~paʻanga. Es tracta del joc de tirar-les sobre la superfície de l'aigua per veure com reboten. Avui la moneda oficial de Tonga es diu [[pa'anga\|~~pa‘anga~~paʻanga]]. L'any [[1831]] la població es va convertir al cristianisme amb l'arribada del missioner [[Metodisme\|wesleyà]] John Thomas i amb el recolzament del cap ~~Taufa‘ahau~~Taufaʻahau. Va esdevenir un líder de la causa cristiana, unificant les illes Tonga, i acabà adquirint el títol de ~~Tu‘i~~Tuʻi fundant la dinastia reial actual de Tonga. ==Enllaços externs==

Lifuka: diferència entre les revisions