Raffaello da Montelupo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 8:
En la seua joventut, al voltant de la vintena, va ser ajudant de [[Lorenzetto]] a [[Roma]] en l'execució de les estàtues d'[[Elies]] i [[Jonàs]] per a la [[Capella Chigi]] a [[Santa Maria del Popolo]] (sobre dibuixos de [[Rafael]]). També se li atribueix un relleu en marbre que representa les esposalles místiques de santa Caterina (c. 1530), en una capella de [[Santa Maria della Consolazione]].
Després va traslladar-se a [[Loreto (Itàlia)|Loreto]]. S'hi li atribuiex l'autoria d'una ''Visitació'' i una ''Adoració dels Reis Mags'' (c. 1534) que es troben a la [[Basilica de la Santa Casa]] (Església de la Santa Casa) (fetes sobre dibuixos d'[[Andrea Sansovino]]).<ref name="efn">[http://www.efn.org/~acd/vite/VasariBaccioM.html Enllaç a la biografia en línia de Baccio i Raffaello da Montelupo a ''Le Vite'' de Vasari].</ref>
Poc després, segons Vasari, Raffaello va començar a treballar amb [[Miquel Àngel]] a la Capella dels Mèdici (Sacrestia Nuova) de la [[Basílica de San Lorenzo]] de [[Florència]] , on va fer l'estàtua de ''Sant Damià'' (c. 1534). <ref> Life and Works of Michelangelo Buonarroti, Charles Heath Wilson (1881), p. 263; vegeu també [http://www.efn.org/~acd/vite/VasariBaccioM.html Enllaç a la biografia en línia de Baccio i Raffaello da Montelupo a ''Le Vite'' de Vasari].</ref> El ''Sant Cosme'' també se li atribueix a ell i a [[Giovanni Angelo Montorsoli]], altre dels ajudants de Miquel Àngel.
Línia 20:
Raffaello da Montelupo també va treballar com a arquitecte i va fer, entre altres projectes, contribucions escultòriques i arquitectòniques a la [[Catedral d'Orvieto]], on es va retirar i on moriria entre 1566 i 1567. Vasari resumeix el seu judici sobre Raffaello amb aquestes paraules:
{{Cita|Crec que Raffaello, si haguera mamprès grans obres, com va tenir oportunitat de fer-ho, hauria fet més coses en l'art, i millor. Però era massa gentil i considerat, evitava tot conflicte i s'acontentava amb allò que la providència havia disposat per a ell; així que va deixar passar moltes oportunitats de fer obres destacades. Era un boníssim artesà, i posseïa molts més coneixements de tots els assumptes de l'art que els mostrats per son pare Baccio<ref
==Autobiografia==
| |||