Nombre (gramàtica): diferència entre les revisions

El '''nombre''' és una característica de la [[Morfologia (lingüística)|morfologia]] de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o [[nombre]] d'elles. El nombre pot afectar només a la paraula variable o als elements que en depenen ([[concordança]]).

 

Cada llengua té un concepte de nombre propi, n'hi ha que ni tan sols tenen aquest tret gramatical, com el [[pirahã]]. L'oposició més freqüent és entre singular i plural. Segueix un llistat de nombres, en el benentès que cap llengua contempla totes aquestes variacions

 

*Invers: segons la classe de paraules, hi ha un nombre marcat i l'altre és l'invers (com en la llengua [[towa]])

 

El nombre es pot expressar mitjançant [[flexió]], com en la majoria de [[llengües indoeuropees]]. Aquesta flexió pot dur-se a terme amb un [[sufix]], una desinència de la declinació, un prefix (com a les llengües bantús), un canvi d'al·lomorf (canvien determinades lletres dins la paraula, com el plural intern de l'àrab) o per reduplicació de l'arrel (com en xinès).

 

També pot expressar-se amb una paraula totalment diferent, com el cas ''person-people'' de l'anglès. En les paraules que no tenen un nombre marcat, pot aparèixer de les que l'envolten, com en adjectius o pronoms. Finalment, pot deduir-se el nombre del [[context]] o especificar-se amb numerals i quantificadors, un procediment sintàctic propi de llengües aïllants.

 

En català el nombre no marcat és el singular, que s'oposa al plural, el qual es forma amb el morfema -s, si bé hi ha variants fonètiques i ortogràfiques (com en "marroquins" o "textos"). Afecta als noms, els adjectius, els pronoms, els determinants i els verbs, que han de concordar entre ells si pertanyen al mateix [[sintagma]] (el nucli del subjecte, apart, ha de concordar amb el verb). Hi ha determinades parauls invariables, com "llapis" o "cactus".

 

[[ka:რიცხვი (გრამატიკა)]]

[[ko:수 (문법)]]

[[nds:Antall (Grammatik)]]

[[nl:Getal (taalkunde)]]