Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
Un '''esperó''' o ''[[rostrum]]'' ([[Llatí]] per '[[bec]]' o '[[proa]]') és una forma de [[proa]] dels [[vaixell]]s|vaixells de guerra]] que permet a un vaixell atacar-ne un altre en xocar a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta al menys al segle VII aC , d'acord a les inscripcions trobades a la tomba del Rei Sargon II de [[Fenícia]] i el seu ús va ser la forma dominant de combat naval almenys fins al segle III aC. Durant molt de temps envestir amb l'esperó fou una tàctica important, fins i tot si el vaixell en conflicte no era traspassat o enfonsat, els seus [[rems]] i remers sovint eren tallats per sobre, eliminant-ne la seva mobilitat i deixant-lo indefens. El desenvolupament simultani de la [[catapulta]] va permetre un grau de foc de llarg abast.
La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles XV i XVI, moment en què el [[canó]] es va convertir en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs d'esperó van anar disminuït en importància però segueix sent un recurs d'última hora, però, la història de la guerra naval fins al segle 19 conté molts exemples d'accions amb esperó , com en la [[ Batalla de Lissa]] el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells a [[vapor]] en front del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó], però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat]] cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús final dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat tipus [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del segle XX va portar alel final de l'esperó com a arma de guerra. (enEn el seu lloc, els vaixells estavenestan equipats amb cada vegada més unamb una [[proa]] de bulb]], encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva). En particular, el 1906 [(1906 [HMS Dreadnought) | HMS''Dreadnought'']]
139

modificacions