Diferència entre revisions de la pàgina «Emirat de Màlaqa»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «L''''Emirat de Màlaga''' fou un Estat independent que es va formar en al-Andalus arran el procés de desintegració del Califat de Còrdova. En 1023 el ...».)
 
| [[Llengua àrab|Àrab]]
|}
Els [[Hammudites]] eren àrabs instal·lats al Magreb des de l’èpocal'època de la conquesta. En 1013 el Califa de Còrdova, [[Sulayman al-Mustaín]], va nomenar un d’ellsd'ells, [[Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun|al-Qàssim ibn Hammud]], valí de Tànger i Arzila i el seu germà [[Alí ibn Hammud an-Nàssir]], de Ceuta. Poc després, en 1015, els dos germans, amb el suport de reietons eslaus, com ara [[Khayran]] d’d'[[Emirat d'Almeria|Almeria]], i berbers, com els [[zírides]] de [[Emirat de Granada|Granada]], van entrar a la Península Ibèrica i es van apoderar de [[Màlaga]] que va esdevenir la base d’operacionsd'operacions d’al-Qàssim. L’1 de juliol de 1016 van ocupar [[Còrdova]] amb el pretext de buscar el Califa [[Hixam II]]. Van executar Sulayman al-Mustaín i Alí ibn Hammud va ser proclamat Califa (el primer Califa de Còrdova no [[Omeia]]). Al-Qàssim va ser confirmat en Màlaga. Alí va ser assassinat en 1017. Al-Qàssim va ser reconegut com a successor de son germà, però tots els emirs de la península excepte el de Granada van reconèixer [[Abd-ar-Rahman IV]], un besnét d’d'[[Abd-ar-Rahman III]]. Yahya ibn Alí, el fill d’Alí, fou cridat per alguns caps berbers. al-Qàssim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar en Còrdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021). Una revolta a Còrdova (1023) va enderrocar a Yahya (que era a Màlaga). Yahyà va entrar a Còrdova i la va perdre en més d’una ocasió, mentre que al-Qàssim va ser empresonat pel seu nebot.
===Màlaga capital dels Hammudites===
'''Yahyà (I)''', des de 1026, va romandre a Màlaga. Continuava titulant-se Califa i pretenent el reconeixement com a tal de les demés [[Taifes]]. Això va provocar el seu atac a Sevilla, durant el qual va morir en 1035. Malgrat que tenia fills el va succeir un germà, [[Idrís ibn Alí al-Mutayyad]] ('''Idris I'''), però aquestaaquest nomenament no va ser acceptat per la ciutat d’Algesiresd'Algesires, que es va separar fundant la seva pròpia taifa amb pretensions califals, sota el comandament d’und'un fill d’ald'al-Qàssim, [[Muhàmmad ibn al-Qàssim al-Mahdí]].
Idrís va donar mort al-Qàssim. En 1039 va morir Idrís, succeint-lo son fill Yahyà ibn Idrís ('''Yahyà II'''), però el fill de Yahya I, '''Hassan ibn Yahyà''', va reaccionar i va entrar en Màlaga en 1040. En 1042 Hassan va morir sense fills. Dos cortesans, ''Naya'' i ''ibn Baqanna'' van ocupar el poder però els van donar mort uns mesos més tard. '''Idrís II''', fill de Yahya va ocupar el poder. En 1047, Muhàmmad ibn Idrís ('''Muhàmmad I'''), germà de Yahya ibn Idrís, usurpava usurpar el poder. Idrís va haver de fugir. Les taifes berbers (Granada entre elles) li van retirar el reconeixement com a Califa acceptant com a tal el reietó d’Algesires. Muhàmmad va ser emmetzinat en 1053. El va succeir Idrís ibn Yahya ('''Idris III''') que va ser assassinat pel reietó de Ceuta el mateix any. Idris II va tornar a Màlaga fins la seva mort, l’anyl'any següent. El succeí son fill '''Muhàmmad II''', per molt poc temps, i aviat altre fill, '''Yahya III'''. Sevilla va atacar Málaga, i davant la situació Badis de Granada s’apoderàs'apoderà de Màlaga sense oposició. Yahya va fugir i l’Emiratl'Emirat fou annexionat per Granada (1054/55).
===Llistat d'Emirs (o Califes) de Màlaga===
* [[Yahya ibn Alí al-Muthali]] (Yahya I). [[1026]]-[[1035]]
Usuari anònim