Pedro de Villacreces: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Pedro de Villacreces''' ([[CoronaVillacreces, de Castella]]Valladolid, ca. 1350 - [[Peñafiel]], Valladolid, [[1422]]) va ser un [[frare]] [[franciscà]] i [[teòleg]] castellà, impulsor d'una reforma observant de l'[[orde franciscà]].
 
==Vida==
 
Nascut al si d'una família noble i germà del bisbe de [[Burgos]], va prendre l'hàbit franciscà als catorze anys. Va estudiar a [[Tolosa]], [[París]] i la [[Universitat de Salamanca]], on després va impartir classes de teologia; el seu fervor espiritual, emmarcat en una societat traumatitzada per la recent [[pesta negra]], va fer que renunciés al món i, com havia fet Sant [[Francesc d'Assís]], va fer-se [[eremita]]. i anà amb uns companys a una cova prop de San Pedro de Arlanza ([[Burgos]]).
 
Va recórrer [[Castella]] i [[La Alcarria]], predicant l'amor Cristo i als pobres, fins a establir-se vora l'antiga ermita de La Salceda (prop de [[Tendilla]], a [[Guadalajara]]). Allí va fundar, l'any [[1376]], un monestireremitori franciscà, on des del primer moment, va imposar l'[[estricta observança]] de la regla original de Sant Francesc. Aquesta reforma de l'orde va ser anomenada dels [[villacrecians]].
* ''Article principal: [[Villacrecians]]''
 
 
La seva fama d'austeritat i erudició va atreure a La Salceda un nombre considerable de seguidors. Va rebre també el suport i l'ajut econòmic dels senyors de Tendilla, de l'almirall de Castella [[:es:Diego Hurtado de Mendoza (almirante mayor de Castilla)|Diego Hurtado de Mendoza]] i del fill d'aquest, [[Íñigo López de Mendoza]], marquès de Santillana i conegut poeta que va demanar públicament la [[canonització]] del frare.
 
En [[1404]] va fundar l'eremitori de La Aguilera, a la diòcesi d'[[El Burgo de Osma|Osma]], que esdevindria el nucli de la reforma villacreaciana. Quan els monjos de [[Santo Domingo de Silos]] van manifestar el seu desig d'annexionar-se l'eremitori, Villacreces, el [[1418]], va anar fins a [[Constança]] i va obtenir del papa [[Benet XIII]] les ''Constitucions apostòliques'' que reconeixien oficialment la reforma i li donaven autonomia.
 
Entre els seus deixebles va destacar qui seria sant [[Pere Regalado]], que va posar-se al front dels convents reformats villacrecians quan va morir el seu mestre, a [[Peñafiel]] el [[1422]].
 
==Vegeu també==
* [[Frares Menors Observants]]
* [[Pedro Regalado]]
* [[Reformes de l'orde franciscà]]
* [[Villacrecians]]
 
[[Categoria:Franciscans]]