Dionís de París: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 31:
Al dia següent els tres sants foren decapitats a Montmartre (cap l'any 250). Aquesta llegenda explicaria el nom del lloc (Montmatre > Mont del martiri) tot i que la versió més versemblant relaciona el nom amb el déu [[Mart (mitologia)|Mart]] (Montmartre > Mons Martis).
 
Amb el temps, la tradició va confondre i barrejar les personalitats de [[Dionís de París]], [[Dionisi l'Areopagita]], bisbe d'[[Atenes]], i Dionís el Místic. En part va ser una confusió interessada, datada al segle XII i originada a [[Saint-Denis]] en temps de l'abat Suger: així, es feia creure que el bisbe de París havia estat deixeble directe de Sant [[Pau de Tars]], com era el cas de l'Areopagita. Segons la falsa tradició, hauria viatjat a les Gàl·lies, on fou decapitat.
 
Un dels episodis que més singularitzen el personatge és el que explica, en fonts carolíngies, que un cop Dionís fou decapitat amb una espasa (els seus companys amb una destral), el sant bisbe es va incorporar, va aplegar el cap i va caminar fins els lloc del seu enterrament, a sis kilòmetres, un cementiri d'època romana on més endavant s'aixecaria una tomba i finalment l'actual basílica de Saint-Denis. En arribar-hi, va donar el cap a una dona pietosa anomenada Catul·la i va caure mort. Aquest episodi possiblement estigui inspirat en la iconografia del personatge que l'acostuma a representar com un bisbe amb el seu propi cap a les mans, tal com passa amb altres sants que també es representen d'una manera anàloga.
Línia 40:
Fitxer:Basilique Saint-Denis 01.jpg|Nau de la basílica de Saint-Denis, lloc d'enterrament del sant.
</gallery>
 
==Iconografia==