Orde de Frares Menors Descalços: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''Orde dels Frares Menors Descalços''' és una reforma observant de l'[[orde franciscà]], nascut al si dels [[frares menors conventuals]] i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels [[frares menors observants]], amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde. Va originar-se a [[Granada]] ([[Corona de Castella]]) en [[1495]], per obra de [[Juan de Guadalupe]], seguint els passos de la reforma de Juan de la Puebla de [[1487]].
▲===Precedents: Juan de la Puebla===
En el marc de les reformes observants de l'[[orde franciscà]], i paral·lelament a l'aparició dels [[frares menors observants]] a [[Itàlia]], a la província de [[Corona de Castella|Castella]] va tenir lloc una reforma similar amb la intenció de satisfer el desig de molts frares franciscans que volien viure en tot el seu rigor i austeritat la regla original de l'orde, donant més importància a l'espiritualitat i l'[[ascetisme]], a més de conrear també el retir i la vida [[eremita|eremítica]]. En aquest sentit, s'havia donat la reforma dels [[villacrecians]], liderada per [[Pedro de Villacreces]] (1396- ).
Linha 12 ⟶ 10:
El [[25 de març]] de [[1487]], [[Innocenci VIII]] li concedí el breu ''Sacrae religionis'', amb el que l'autoritzava a fundar una nova custòdia a [[Extremadura]], la de Nuestra Señora de los Ángeles, sotmesa als [[Frares Menors Observants]]. El capítol general observant de 1490 li atorgà dos convents ja fundats per Martín Alfonso de Villaseca. Els estatuts propis van ser aprovats pel general conventual Francesco da Brescia el 22 de desembre de [[1491]]. La custòdia es mantindria sempre dintre de la província observant.
'''Juan de Guadalupe''' (mort el 1506), deixeble i successor de Juan de la Puebla, va voler anar més lluny en l'''estrictíssima observança'' de la reforma. Va aconseguir que el capítol general de l'Observança Ultramontana de 1495 aprovés el seu projecte de de reforma de la Custòdia dels Àngels. Un any desprès va viatjar a Roma i va posar la seva reforma sota l'autoritat directa del ministre general conventual, Francesco da Brescia. El 25 de setembre de 1496, [[Alexandre VI]] va aprovar el canvi de jurisdicció, desvinculant la custòdia de l'[[Frares Menors Observants|Observança]] i autoritzant que Juan de Guadalupe es retirés amb alguns companys a [[Granada]] per seguir l'Evangeli i la regla franciscana amb tot el seu rigor.
Linha 25 ⟶ 23:
No obstant això, els descalços van continuar lluitant per tornar a ser autònoms i separar-se tant dels observants com dels conventuals.
El mateix 1517, el frare descalç Juan Pascual, abans que passar a dependre dels observants va passar-se als [[germans menors conventuals]] i més tard va obtenir el permís del ministre general per a rebre en la seva companyia tots els conventuals que, com ell, volguessin seguir un tipus de vida més auster. Va fundar així la reforma dels [[Franciscans Conventuals Reformats]], amb un eremitori a Galícia, però no va tenir l'èxit esperat.
A partir de [[1541]], un breu pontifici li permeté rebre també [[franciscans observants]] i membres d'altres ordes: llavors la reforma va començar a tenir seguidors i en poc temps va poder tenir quatre cases, habitades per religiosos descalços procedents de la província de Sant Gabriel, en la Custòdia dels Sants Simó i Judes, o dels '''Pasqualites''', que seria abolida en [[1583]]. Quan Juan Pascual va morir en [[1553]],
===Alcantarins de Pedro de Alcántara===▼
Entre els descalços que s'havien passat a la nova custòdia hi havia [[Pedro de Alcántara]], exprovincial de la custòdia descalça de Sant Gabriel, a qui el ministro general conventual va nomenar més tard comissari general dels conventuales reformats. ▼
▲
Alcántara, després canonitzat com a Sant [[Pere d'Alcántara]], va fundar l'eremitori de Pedroso, amb unes regles d'una austeritat extrema: va prohibir-hi el calçat, el consum de carn i les biblioteques (!), anant més enllà, segurament, de les intencions del mateix sant [[Francesc d'Assís]]. Al capítol d'El Palancar del 2 de febrer de [[1561]], va convertir la custòdia en província, dependent del general conventual.
El 1563, però, ja mort Sant Pere d'Alcántara, [[Pius IV]], que havia estat pressionat pels observants, obligà els descalços, anomenats '''alcantarins''' d'Extremadura i Portugal a sotmetre's a l'autoritat del ministre general observant, tot i conservar els estatus i hàbit propis.▼
▲El 1563, però, ja mort Sant Pere d'Alcántara, [[Pius IV]], que havia estat pressionat pels observants, obligà els descalços, anomenats '''alcantarins''' d'Extremadura i Portugal a sotmetre's a l'autoritat del ministre general observant, tot i conservar els estatus i hàbit propis. En [[1572]] reben per primer cop, als documents papals, la denominació de '''Discalceati''' o '''Excalceati''' (''descalços'') i en 1578 són anomenats '''Fratres Capucini de Observantia''' (''frares caputxins de l'observança'').
Els alcantarins van rebre el suport de noves concessions pontifícies i va estendre's ràpidament per tot Espanya i les seves colònies. La província de Sant Josep va fer-se càrrec de les missions a les [[Filipines]]. En [[1578]], [[Gregori XIII]] va prohibir al ministre general observant d'intervenir en els assumptes interns de la província descalça i autoritzava els observants a fer-se descalços. Donava així als alcantarins una autonomia ''de facto''. Les altres províncies descalces, La Arrábida, la Piedad i San Gabriel, van seguir l'exemple de la de Sant Josep.
Linha 43 ⟶ 42:
Tres anys després, [[Urbà VIII]] va anular aquestes concessions i el [[1642]] uniformitzava totes les províncies descalces amb unes constitucions pròpies diferents a les observants. A més, els eximia de l'autoritat del comissari general de l'Observança Ultramontana, quedant directament sota la jurisdicció del ministre general observant.
La reforma descalça o alcantarina es va propagar per tot [[Espanya]], [[Portugal]], [[Amèrica]], [[Filipines]] i al [[
Com la resta de branques observants, va ser suprimida en [[1897]], passant els seus membres i convents a formar, amb els [[franciscans observants]], els [[franciscans recol·lectes|recol·lectes]] i els [[franciscans reformats|reformats]], l'[[Orde de Frares Menors]].
==Vegeu també==
* [[Reformes de l'orde franciscà]]
* [[Frares Menors Observants]]
==Notes==
<references/>
==Bibliografia==
| |||