Leó Szilárd: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot afegeix: no:Leó Szilárd; canvis cosmètics
Línia 1:
[[ImatgeFitxer:Szilárd Leó 1916.jpg|thumb|right|Leó Szilárd]]
'''Leó Szilárd''' ([[11 de febrer]] de [[1898]] - [[30 de maig]] de [[1964]]) va ser un físic [[jueu]] [[Hongria|hongarès]]-[[Estats Units|nord-americà]] que va treballar en el [[Projecte Manhattan]]. Va néixer a [[Budapest]] i va morir en [[La Jolla]], [[Califòrnia]].
 
[[ImatgeFitxer:Fermi-Szilard Neutronic Reactor - Figure 38.png|thumb|200px|right|Reactor nuclear de Fermi-Szilárd]]Va ser probablement el primer científic que va pensar seriosament a construir [[Arma nuclear|bombes atòmiques]]. (Havia llegit el relat de ficció "bombes atòmiques" dintre de la novel·la de ciència-ficció de [[H. G. Wells]] ''The World Set Free''). Va pensar en la possibilitat d'una [[reacció nuclear en cadena]] el [[12 de setembre]] de [[1933]] mentre esperava per a creuar el carrer en l'Avinguda de Southampton en [[Bloomsbury]]. Segons es diu, Szilárd va tenir aquesta idea com conseqüència de l'empipada per la negativa d'[[Ernest Rutherford]] a parlar sobre l'energia nuclear. Szilárd també va ser el copropietari, al costat de [[Enrico Fermi]], de la patent sobre el [[reactor nuclear]] ([http://patft.uspto.gov/netacgi/nph-Parser?Sect1=PTO1&Sect2=HITOFF&d=PALL&p=1&u=/netahtml/srchnum.htm&r=1&f=G&l=50&s1=2708656.WKU.&OS=PN/2708656&RS=PN/2708656 U.S. Patent 2708656]).
 
Era conegut pels seus col·legues com un pensador excèntric, de pensament ràpid, "tan bo i afectuós que espanta a la gent" amb declaracions estranyes i aparentment incongruents, però summament perspicaces.
Línia 13:
 
Szilárd va contribuir decisivament al desenvolupament del Projecte Manhattan. Va enviar una carta confidencial a [[Franklin D. Roosevelt]] explicant aquesta possibilitat, i animant al desenvolupament d'aquest programa, i va obtenir el suport d'[[Albert Einstein]] a l'agost de 1939. Més tard, es va traslladar a la [[Universitat de Xicago]] per a seguir treballant en el desenvolupament de la bomba. Allí, amb Fermi, va col·laborar en la construcció del primer "reactor neutrònic", una pila d'urani i [[Grafit (mineral)|grafit]] amb la qual es va obtenir la primera reacció nuclear autònoma en cadena en [[1942]].
[[ImatgeFitxer:ChicagoPileTeam.png|right|frame|'''Equip de la primera pila nuclear de Xicago''': en la fila de sota, segon des de la dreta '''Leó Szilárd'''; baix a l'esquerra '''Enrico Fermi'''.]]
 
Com la guerra continuava, Szilárd estava cada vegada més molest a causa que estava sent forçat a cedir la direcció dels seus experiments científics als militars, i es va enfrontar en nombroses ocasions amb el general [[Leslie Groves]], el cap militar del Projecte Manhattan. El seu ressentiment cap al govern nord-americà es va incrementar a causa del seu intent fallit d'evitar l'utilització de la bomba atòmica en la guerra.
Línia 47:
[[mr:लिओ झिलार्ड]]
[[nl:Leó Szilárd]]
[[no:Leó Szilárd]]
[[pl:Leó Szilárd]]
[[pt:Leó Szilard]]