Clergues Regulars de la Mare de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Plantilla:Orde
|nom=Leonardins
|imatge=
|imagesize=250px
|peufoto=Escut de l'orde
|nom oficial=Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu
|nom oficial llatí=Ordo Clericorum Regularium Matris Dei
|sigles=O.M.D.
|altres noms=Clergues de la Mare de Déu de Lucca
|hàbit=De clergue secular (sotana negra)
|lema=
|tipus=Orde de [[clergues regulars]]
|objectiu=Vida edificant en els clergues, apostolat i predicació de l'Evangeli (educació, catequesi)
|data de fundació=[[1 de setembre]] de [[1574]]
|lloc de fundació=[[Lucca]]
|fundat per= Sant [[Joan Leonardi]]
|regla=no n'hi ha
|aprovat per=[[Climent VIII]] (com a congregació; 1583, erecció canònica pel bisbe de Lucca; [[3 de novembre]] de [[1621]], convertida en orde per [[Gregori XV]])
|data d'aprovació=[[13 d'octubre]] de [[1595]]
|constitucions=
|patrons=Mare de Déu
|supressió=
|suprimit per=
|branques i reformes=Fundada com a Congregació dels Preveres Reformats de la Santa Mare de Déu; en 1583, Congregació de Clergues Seculars de la Santa Verge
|primera fundació=Santa Maria della Rosa (Lucca)
|primera fundació-data= [[1574]]
|fundacions destacades=Santa Maria Cortelandini (Lucca, 1580), Santa Maria in Portico (Roma, 1601), Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma, casa general, 1662)
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha
|persones destacades=Venerables Cesare Franciotti i Giovanni Cioni; Giovanni Domenico Mansi
|web=http://www.ordinedellamadredidio.org}}
Els '''Clergues Regulars de la Mare de Déu''' (en [[llatí]] '''Ordo Clericorum Regularium Matris Dei''') és un [[institut religiós]] masculí de dret pontifici, concretament un [[orde religiós]] de [[clergues regulars]]. Els seus membres són anomenats '''leonardins''' pel nom del seu fundador, sant [[Giovanni Leonardi]], i posposen al seu nom les sigles '''O.M.D.'''
==Història ==
L'orde va ser fundat a [[Lucca]] l'[[1 de setembre]] de [[1574]] per sant [[Joan Leonardi]], com a '''Congregació dels Preveres Reformats de la Santa Mare de Déu'''. Els estatuts van ser aprovats per la[[Santa Seu]] amb el breu ''Ex quo divina majestas'' de [[Climent VIII]] ([[13 d'octubre]] de [[1595]]). ▼
▲L'orde va ser fundat a [[Lucca]] l'[[1 de setembre]] de [[1574]] per sant [[Joan Leonardi]], com a '''Congregació dels Preveres Reformats de la Santa Mare de Déu'''
Va ser elevada a la categoria d'[[orde religiós]] el [[3 de novembre]] de [[1621]] per [[Gregori XV]]. Llavors va fixar-se la cúria general de l'orde a l'església de Santa Maria in Campitelli; fins llavors havia estat a Santa Maria in Portico, també a Roma, des de 1601.▼
La idea, però, no va ser acceptada a Lucca, on va trobar oposició de les autoritats, i Leonardi va haver de marxar-ne, instal·lant-se a Roma. El 1580 Giovanni va adquirir l'església de Santa Maria Cortelandini (o Santa Maria Nera, encara propietat de l'orde).
El 1583, la congregació va ser erigida canònicament a instància de [[Gregori XIII]], per Alessandro Guidiccioni, bisbe de Lucca, i confirmada pel breu ''Ex quo divina majestas'' de [[Climent VIII]] ([[13 d'octubre]] de [[1595]]), que va aprovar-ne els estatuts. Llavors, els membres només feien els vots de castedat, perseverància i obediència, i era coneguda com a '''Congregació de Clergues Seculars de la Santa Verge'''.
El 1601, Leonardi obtingué l'església de Santa Maria in Portico a Roma, que va passar a ser la seu de la cúria de la congregació. El cardenal Baronius, el mateix any, va fer-se protector seu. Giovanni Leonardi morí en 1609 i va ser enterrat a Santa Maria in Portico.
El 1614, [[Pau V]] va confiar a la congregació la cura de les anomenades '''escoles pies'''. Al breu ''Inter Pastoralis'' anomena per primer cop la congregació "de la Mare de Déu". En 1617, considerant que la cura de les escoles quedava fora de l'abast de la congregació, el mateix Pau V la va rellevar d'aquest encàrrec.
▲
== Activitat i difusió ==
L'objectiu de l'orde és l'exercici del ministeri sacerdotal i les obres d'apostolat, i la perfecció de la vida dels preveres. Al llarg de la seva història, no ha passat de tenir mai una quinzena de cases, per tal que el govern de l'orde no interferís massa les activitats dels seus membres.
Al
== Notes ==
|