Rajola de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ar:زليج modifica: zh:瓷磚畫
m Robot modifica: fr:Azulejo; canvis cosmètics
Línia 1:
[[Fitxer:Palacio Sintra azulejo5.JPG|right|thumb|Taulells del Palau de [[Sintra]].]]
Un '''taulell''', '''rajola de València''' o '''rajola vidriada''' és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d’[[esmalt]] que esdevé impermeable i lluenta. Aquesta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, llisa o en relleu. El taulell és generalment usat com a element lligat a l’[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com a element decoratiu aïllat. En l'actualitat el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, i el nom comercial que sol rebre és de ''paviment ceràmic'', si fa referència a un taulell per al terra, i de ''revestiment ceràmic'', si es refereix al de paret.
 
== Procés de fabricació ==
Línia 12:
== Producció a València ==
 
[[País Valencià|València]] ha estat un important centre productiu de taulells al llarg de la història. Primer a [[Manises]], en època medieval (s. XIV-XV), i a partir del segle XIX a [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mitjan segle XX altres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], juntament amb Onda i l'Alcora, fabriquen gran quantitat de taulell. De fet, la comarca de [[la Plana]] és la segona regió taulellera del món, després de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, a l’[[Emilia-Romagna]] (Itàlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mòdena) són els municipis amb més gran producció mundial de taulells.
 
== Ús en arquitectura ==
Línia 18:
Fins a la seua industrialització a la darreria del XIX, el taulell estava poc estés i es valorava especialment com a element decoratiu. Actualment és un material industrial emprat a gran escala i de baix cost, més valorat per les seues qualitats higièniques ―és un impermeabilitzant fàcil de netejar― que pel seu valor decoratiu. És molt emprat en cuines, lavabos i altres àrees hidràuliques.
 
== Vegeu també ==
 
* [[Ceràmica]]
* [[Esmalt]]
* [[Frita]]
* [[Socarrat (ceràmica)|Socarrat]]
 
== Bibliografia ==
* Josefina Bolinches Molina, ''La azulejería valenciana del siglo XIX'', tesi doctoral de la Universitat Politècnica de València, 1991.
* José María Gomis Martí, ''Evolució històrica del taulellet'', Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 1990.
* Manuel González Martí, ''Cerámica del Levante español: siglos medievales'', vol. 3 (Azulejos, "socarrats" y retablos), Barcelona, Labor, 1944 [reimpr. facs.: València, Roig Impresores, 1995].
* ''Los azulejos de la casa de los Huerta'', València, Diputació Provincial de València-Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2001 (catàleg d'exposició).
* Joan Carles Membrado Tena, ''La indústria ceràmica de la Plana de Castelló'', Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 2001.
* ''Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont'', Onda, Ajuntament d'Onda, 2004.
* Josep Pérez Camps i Rafael Requena Díez, ''Taulells de Manises (1900-1936)'', Manises, Ayuntamiento de Manises, 1987.
* Fernando Sendra Bañuls, ''Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant)'', Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1995
* María Eugenia Vizcaíno Martí, ''Azulejería barroca en Valencia'', València, Ajuntament de València, 1998.
 
== Enllaços externs ==
{{Commons|Category:Azulejos}}
* [http://mnceramica.mcu.es/index.html Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries Gonzàlez Martí (València)]
* [http://www.museoazulejo.org Museu del Taulell Manolo Safont (Onda)]
 
[[Categoria: Materials]]
Línia 51:
[[en:Azulejo]]
[[es:Azulejo]]
[[fr:AzulejosAzulejo]]
[[gl:Azulexo]]
[[hu:Azulejo]]