Diferència entre revisions de la pàgina «Kabul»

2.189 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
m (Robot afegeix: af:Kaboel)
Vegeu [[Vall de Kabul]]
 
Vers el [[1360]] era una petita vila, que fou part dels dominis de [[Tamerlà]] i els sobirans [[timúrides]] que el van succeir. Ulug Beg (conegut com Ulug Beg II), fill d'Abu Said (no pas Ulug Beg Shah Rukn mort 1449) va regnar a Kabul del [[1461]] al [[1501]] i a la seva mort va passar al seu gendre l'arghúnida Mukim Dhu l-Nun Beg Arghun fins el [[1504]] quan la ciutat fou conquerida per [[Baber]] obligant a Mukim a retirar-se a [[Kandahar]]. Baber va fundar l'Imperi Mogol (Baber hi fou enterrat uns anys després de morir a Agra el [[1530]], i la tomba encara es conserva). Kabul va passar al seu fill Kamran, que després de diversos atacs del seu germà Humayun fou derrotat i cegat el 1553. Humayun la va pertànyerdèixar al seu fill infant Mirza Hakim, a la mort del qual el 1585, va passar al seu germà gran Akbar. Va restar en mans de l'Imperi Mogol fins el [[1738]] quan la va conquerir [[Nadir Shah]] de Pèrsia.
 
A la seva mort el [[1747]] la guarnició de la ciutat la va entregar a [[Ahmad Shah Durrani]], senyor de [[Kandahar]] i cap de la tribu [[abdali]] (durrani); el seu fill [[Timur Shah]] va traslladar la capital de Kandahar a Kabul. Així va esdevenir capital de l'Afganistan ([[1773]]). L'emirat de Kabul va existir com entitat separada durant un cert temps. Vegeu [[emirat de Kabul]].
 
Durant el [[segle XIX]] hi hagué diverses intervencions [[Regne Unit|britàniques]]. A la [[primera Guerra Angloafganesa]], Shah Shuja va entrar a Kabul l'agost de [[1839]] escortat pels britànics i la resta de l'any i el [[1840]] els anglesos van restar a la ciutat sense ser molestats però el novembre de [[1841]] una revolta popular va matar a Sir Alexander Burnes. El desembre Sir William MacNaghten, enviat especial britànic, va morir d'un tret que li va disparar traïdorament Akbar Khan, fill de [[Dost Muhammad]], durant una entrevista convinguda per negociar la retirada de la guarnició; el [[6 de gener]] de [[1842]] les forces britàniques (4500 homes i 12000 seguidors) es van retirar sota solemne promesa de protecció, però foren massacrats i només un home, el doctor Brydon, va arribar a [[Jalalabad]] (mes tard es van recuperar 92 presoners). Shah Shuja fou assassinat l'abril, quatre mesos després; el setembre de [[1842]] el general Pollock, va rribar a Kabul amb un exèrcit i va prendre possessió de la ciutadella sense oposició. Abans d'abandonar la ciutat al cap d'un mes, el gran bazar fou destruït a canonades, en revenja per la mort de Sir William MacNaghten.
Durant el [[segle XIX]] hi hagué diverses intervencions [[Regne Unit|britàniques]] fins que, finalment, el [[1919]] el rei Amanul·lah va proclamar la independència des de la mesquita d'Id Gah. Al final del 1979 fou ocupada per l'[[Unió Soviètica]]. El [[1992]] va caure sota control de les guerrilles dels [[mujahidins]] i, el [[1996]], dels [[talibans]]. El [[2001]] fou ocupada per les tropes dels [[Estats Units]], que hi van imposat un govern de transició.
 
Kabul fou ocupada altre cop pels britànics el [[1879]], amb una força dirigida per general Roberts (després Lord Roberts) que va exercir repreàlies per la massacre del resident britànic Sir Louis Cavagnari; va restar sota ocupació britànica per un any. Durant el hivern les tribus es van acostar en gran nombre, en peu de guerra, i després de dies de forta lluita, els britàncis es van haver de concentrar al camp militar de Sherpur que va quedar assetjat per al menys 50.000 homes. Un fort atac fou rebutjat el [[23 de desembre]] de [[1879]] i al dia següent van arribar reforços i la ciutat va quedar altra cop totalment en mans britàniques; les tribus van desaparèixer de la mateixa manera com havien arribat. L'agost de [[1840]] els britànics van evacuar la ciutat després de reconèixer a Abd al-Rahman Khan com emir.
El gener del [[2004]] es va aprovar una constitució que defineix el país com una república islàmica. El resultat de les eleccions donaren la victòria a [[Muhammad Karzai]]. L'any [[2009]], però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai encara no havien aconseguit estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant, si be la situació a Kabul mateix es estable.
 
Durant el [[segle XIX]] hi hagué diverses intervencions [[Regne Unit|britàniques]] fins que, finalment, elEl [[1919]] el rei Amanul·lah va proclamar la independència des de la mesquita d'Id Gah. Al final del [[1979]] fou ocupada per l'[[Unió Soviètica]]. El [[1992]] va caure sota control de les guerrilles dels [[mujahidins]] i, el [[1996]], dels [[talibans]]. El [[2001]] fou ocupada per les tropes dels [[Estats Units]], que hi van imposat un govern de transició.
 
El gener del [[2004]] es va aprovar una constitució que defineix el país com una república islàmica. El resultat de les eleccions donaren la victòria a [[Muhammad Karzai]]. L'any [[2009]], però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai encaravan no havien aconseguitaconseguir estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant, si be la situació a Kabul mateix esva romandre estable.
 
== Vegeu també ==
117.921

modificacions