Carmelites descalces: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 40:
El [[1567]] va inaugurar-se un segon monestir a [[Medina del Campo]]. Va ser allí on Teresa de Jesús va trobar-se amb [[Joan de la Creu]], que s'associà a l'obra reformadora per fundar la branca masculina de l'orde reformat: els [[carmelites descalços]], la primera casa dels quals es va obrir a Duruelo en 1568. Mentrestant, Teresa de Jesús rebia nombroses peticions per a fundar convents, algunes de les quals va poder satisfer, prenent cura personal de la fundació, la tria dels superiors i el desenvolupament inicial; va fundar nous convents femenins a: [[Malagón]], [[Valladolid]], [[Toledo]], [[Pastrana]], [[Salamanca]], [[Alba de Tormes]], etc., fins a setze convents. Per a unificar aquestes fundacions, va escriure les constitucions de l'orde (1568, aprovades pel general G. B. Rossi) i va donar instruccions detallades als visitadors.
Els superiors de l'[[Orde del Carme]] imposaren la clausura a l'orde reformat. Per acabar amb els conflictes entre els descalços i els calçats, [[Gregori XIII]] va constituir, el [[1580]], una província autònoma dels carmelites descalços, primer pas cap a un la separació total de l'orde reformat, en 1593.
===Expansió a Espanya i Itàlia===
▲La va succeir al davant de l'orde la seva deixeble, la [[venerable]] [[Anna de Jesús]] (1545-1621), priora a Granada. El general Nicolò Doria, però, va canviar la forma de govern dels descalços. Mentrestant, Anna de Jesús va presentar les constitucions de Santa Teresa, ja revisades al capítol general de 1581, a la [[Santa Seu]] per a la seva aprovació. S'hi introduïren algunes modificacions. Doria, no obstant, no volia que la branca femenina de l'orde creixés i no féu res en aquest sentit.
Els seus successors, però, corregiren això, però mantingueren la prohibició de fer fundacions fora d'Espanya i els territoris hispànics. Mentrestant, s'havien fundat un convent de monges a [[Gènova]] i se n'havia previst un a [[Roma]], on un grup de dames havia format una comunitat sota la regla teresiana i la direcció dels [[oratorians]]. La [[beat]]ificació i [[canonització]] de [[Teresa de Jesús]] en 1614 i 1622 va estimular la fundació de noves cases. Mentre que alguns es posaven sota la jurisdicció de l'orde, altres es posaven sota la del bisbe local: aquesta segona opció va ser la més seguida a partir del final del segle XVIII.
Al 1662, hi havia 840 monges a la congregació italiana sota la jurisdicció dels frares, i 906 només tres anys després. De les altres, sota autoritat episcopal, no se'n conserven dades estadístiques.
<gallery>▼
Fitxer:OCD Zelle.jpg|Una monja a la seva cel·la▼
Fitxer:Convento de San José Ávila.jpg|Convent de S. José (Àvila), primera fundació de l'orde▼
Fitxer:San paolino, stemma Carmelitani scalzi 01.JPG|Escut de l'orde a S. Paolino (Florència)▼
</gallery>▼
===França===
A França, Madame Acarie (beata Maria de l'Encarnació, 1565-1618) va introduir l'orde. Algunes monges espanyoles ho havien intentat, però la prohibició de fundar cases fora de les fronteres que havien imposat els superiors de la congregació espanyola els va impedir de continuar.
Linha 66 ⟶ 68:
Des de Flandes, l'orde s'expandí cap a [[Alemanya]] i [[Polònia]]. A les terres flamenques van fer-se fundacions destinades a monges d'origen [[Anglaterra|anglès]] (Anvers, 1619; Lierre, 1648; Hoogstraeten, 1678) que no podien establir-se a Anglaterra per la legislació que ho impedia. Quan la Revolució francesa va fer que les monges abandonessin el país, una part de la comunitat d'Anvers s'establi a Londres, i després a [[Amèrica]] (arribaren a [[Nova York]] en 1790), i una altra a Lanherne ([[Cornualla]]), a partir de la qual es van originar altres fundacions arreu d'Anglatera (Wells 1870, Darlington 1830, Chichester 1870, etc.).
▲<gallery>
▲Fitxer:OCD Zelle.jpg|Una monja a la seva cel·la
▲Fitxer:Convento de San José Ávila.jpg|Convent de S. José (Àvila), primera fundació de l'orde
▲Fitxer:San paolino, stemma Carmelitani scalzi 01.JPG|Escut de l'orde a S. Paolino (Florència)
▲</gallery>
==Carisma, activitats i difusió==
La vida de la monja carmelita descalça és essencialment contemplativa, a diferència de la del frare: la pregària, l'oració mental, l'ofici diví i els exercicis pietosos centren la seva activitat, juntament amb el treball a l'interior del convent. És un orde de clausura, amb una vida molt austera, amb freqüents abstinències. [[Teresa de Jesús]] destacava viure l'oració continuada en un clima de joia i d'amor fraternat entre les monges, que havien de ser capaces de viure en solitud i estar obertes a la intimitat amb Crist, amb l'oració i la mortificació com a mitjans de participació activa en la passió redemptora de Jesús.
El [[2005]] eren presents a 88 estats, amb 868 convents; 126 d'ells seguien les constitucions de [[1990]] i estaven deslligats de l'orde masculí, mentre que els 762 restants seguien les de [[1991]] i jurídicament són vinculats als frares. En total, hi havia 11.731 monges (1.836 al primer grup i 9.895 al segon).
| |||