Luis Alberto Lacalle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 35:
'''Luis Alberto Lacalle (de) Herrera''' ([[Montevideo]], [[13 de juliol]] de [[1941]]) és un [[advocat]], [[periodista]] i [[polític]] [[uruguai]]à. Fou [[President de l'Uruguai|president de la República Oriental de l'Uruguai]] entre [[1990]] i [[1995]]. Nét del polític uruguaià [[Luis Alberto de Herrera]], està casat amb [[María Julia Pou Brito del Pino]], amb qui té tres fills, Pilar, Juan José i [[Luis Aparicio Lacalle]], actual diputat de la República pel [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]].
Va estudiar [[dret]] a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la [[Universitat de la República]] i des de [[1961]] va exercir la professió de periodista. El [[1971]] va ser elegit [[diputat]] pel [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el càrrec fins i tot el cop d'Estat del [[27 de juny]] de [[1973]]. Quan es va restaurar la democràcia el [[1984]] va ser electe [[senador]], i vicepresident del Senat el [[1987]]. Va ser [[Eleccions generals de l'Uruguai de 1989|elegit president]] de l'Uruguai el [[26 de novembre]] de [[1989]], càrrec que va assumir l'[[1 de març]] de [[1990]] per al quinquenni [[1990]]-[[1995]].
Durant el seu govern va implementar el programa del [[lliure mercat]], sent cofundador del [[Mercosur]], junt amb els seus col·legues de [[Brasil]], [[Paraguai]] i [[Argentina]], el qual va ser constituït pel [[tractat d'Asunción]] el [[26 de març]] de [[1991]]. El [[1992]] la seva política econòmica va rebre el rebuig popular, en un [[referèndum]] en el que no va ser acceptat el seu programa de privatitzacions.
| |||