Revisió del 15:33, 12 oct 2009 modifica Jordibasu (discussió \| contribucions) 443 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:09, 12 oct 2009 modifica desfés Jordibasu (discussió \| contribucions) 443 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: La '''usucapió''' és un mecanisme [[llei social\|legal]] mitjançant el qual una persona pot esdevenir [[propietat privada\|propietari]] d'una cosa pel decurs del temps, per simple [[ocupació]] o utilització. Actualment ([[Codi Civil de Catalunya]], Llibre cinqué, Títol III, Capítol I, ~~Seccío~~Seccíó quarta) el temps de [[prescripció]] a Catalunya es de 20 anys, essent irrellevant la bona o mala fe del posseïdor. En el dret comú espanyol hi ha dos tipus de [[prescripció]], la ordinària, on el posseïdor és de bona fe, i el temps necessari per usucapir és de 10 anys entre presents i 20 anys entre absents , i la extraordinària, on sí que és té present la mala fe del posseïdor, tenint un termini de prescripció de 30 anys ([[Codi Civil]] articles 1957 i 1959 respectivament). Aquí, el Dret català s'aparta del Dret romà - que inspira en aquest punt el Codi civil-, i segueix fidel a la arrel visigòtica del Liber iudiciorum traslladada per Jaume I al Usatge ommnes causae l'any 1251. La usucapió va ser utilitzada en l'[[edat mitjana]] com a instrument per afavorir la repoblació dels territoris fronterers entre els [[comtat]]s cristians del nord i els regnes musulmans del sud de Catalunya durant el xoc de civilitzacions que es va desenvolupar durant segles a la [[Península Ibèrica]]. Els colons cristians prenien una terra de frontera, la rompien, la conreaven i la defensaven dels musulmans. Al cap de 30 anys la feien seva de dret, i no depenien de cap noble.

Usucapió: diferència entre les revisions