DAT: diferència entre les revisions

 

És una cinta magnètica utilitzada per a enregistrament de so i reproducció. La DAT es va crear per a la indústria professional durant la dècada de 1970, i va arribar al mercat de consum a la fi de la dècada de 1980. Les grabadores digitals converteixen els senyals d'àudio a dades digitals en la cinta magnètica per mitjà d'un microprocessador (un convertidor analògic-digital) el qual converteix de nou les dades en senyals sonors analògiques (mitjançant un convertidor digital-analògic), per a la seva reproducció en l'amplificador de qualsevol sistema de so estereofònic. En els enregistraments digitals les ones de so se sotmeten a mostreig varis milers de vegades per segon, i es transformen en una sèrie de polsos que corresponen a una configuració de nombres binaris que es graven en cinta (o en disc òptic).