Revisió del 19:18, 19 maig 2006 modifica Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.953 edits m +iw ← Edició anterior		Revisió del 23:20, 19 maig 2006 modifica desfés XtvBot (discussió \| contribucions) Bots 2.162 edits neteja using AWB Edició següent →
Línia 1: El '''comtat de Viena''' fou una extensa jurisdicció feudal del [[Delfinat]]. Prenia el su nom de la ciutat de [[Viena del Delfinat]]. El primer comte esmentat fou Bouí vers la meitat del segle VIII titulat comte d'Itàlia i de [[Metz]]. El seu fills [[Bosó l'antic]] el va succeir i va morir vers el [[855]]. El seu fill [[Bosó de Valais\|Bosó]] comte de [[Valais]] fou també comte i va morir el [[874]]. Potser en absència s'esmenta com a comte a Girart (Sant Girart) que el [[7 de juliol]] del [[859]] quant va morir el bisbe de Viena, Agilmar, va recomanar ala l'antic monjo Adó de l'abadia de Ferriéres-en-Gatinais. Aquest Guitart va exercir molt de poder a la regió i la va governar de facto especialment en el camp eclesiàstic, fins a la seva mort el [[879]] però probablement no fou comte titular. Mort Bosó de Valois el [[874 ]] la successió va anar al seus germans [[Bibí de Gorce\|Biví]] (abat de Gorce) i [[Hubert de Sant Maurici de Valais\|Hubert]] (abat de Sant Maurici de Valais) que foren comtes de Vienne, o al menys ho fou el primer. La branca de Biví va continuar amb el seu fill [[Bosó de Provença]] (879-887) i la de d'Hubert amb el seu fill Teobald d'Arle (fins el [[895]]). A Teobald comte d'Arle i Vienne el va succeir el [[895]] el seu fill [[Hug d'Arle]] (rei d'Itàlia el [[925]]), que va cedir els comtat de Vienne i d'Arle al seu germà [[Bosó d'Arle]] vers el [[921]] (o [[923]]) i el va governar fins vers el [[934]] en que el comtat de Viena i el d'Arle els va cedir a la seva filla Berta probablement com a dot. Berta estava casada amb [[Bosó I de Provença]] ([[925]]-[[935]]) de l'altra branca, però aquest va morir el [[935]] i el [[comtat d'Arle]] van tornar a la branca principal, representada per son germà [[Rotbold el vell]], origen dels [[Comtat dee Provença\|comtes de Provença]], si be Berta va conservar el títol fins a la seva mort el [[965]], mentre el de Vienne o Viena va passar al fill de [[Lluís III el cec\|Lluís el cec]]. Línia 13: Carles Constantí morí el [[963]] i com que el seu fill Ricard havia mort uns mesos abans (Ricard va rebre la senyoria d'Albon, al sud del comtat, i la seva filla Fredeburga d'Albon es va casar amb Guigó III senyor de [[Vion]] i [[Annonay]], pares del primer comte d'Albon Guigó IV) el va succeir el seu fill Patton mentre un altre fill, Humbert I (al que alguns suposen gendre i que te un origen molt incert) va rebre la senyoria de la [[Mauriene]], i es va casar amb una filla d'Amadeu d'[[Spoleto]]. Humbert I va morir el [[976]] i el va succeir el seu fill [[Humbert II el de les mans blanques]] que va ser comte d'[[Aosta]], [[Belley]] i Savoia i es titulà comte de la Mauriene, [[Bugey]] i Vienne poc després de l'any 1000 i va morir el [[1048]]. El comte de Vienne Patton va morir a una data desconeguda després ~~del~~de l'any 1000 i el va succeir el seu fill Gerard que va haver de reconèixer com a comtats els dominis de les branques d'Albon i de Mauriene. Va viure fins el [[1084]] i al morir nomes va deixar quatre filles i les possessions de la branca es va escindir repartint-se entre aquestes filles, Ida (origen per matrimoni de la casa de senyors de [[Coligny]]), Beatriu (casada amb [[Humbert III de Savoia]]), Etieniette (Estevanete) casada amb [[Guillem I de Borgonya\|Guillem I el gran]] comte de Borgonya; i Adela, casada amb Rodolf de [[Mons]]. La part principal que va conservar el nom de Vienne va anar a parar al fill d'Estevaneta, Esteve l'Intrèpid ([[1085]]) quedant de facto unit a [[Mâcon]]. Vegeu [[Comtat de Mâcon]]. == Lista de comtes ==

Comtat de Viena: diferència entre les revisions