Fonda de sisos: diferència entre les revisions

Una '''fonda de sisos''' era, a l'època de la [[Renaixença]], a [[Barcelona]] una fonda on les classes mitjanes i populars podien menjar menusmenús cassolans a preus assequibles. El nom ve de sis (reals), que era el preu de passar-hi una nit. L'àpat valia uns dos reials.<ref>Anunci d'una fonda lleidatana, publicat a ''Lo garbell'' el 1883: "Hostal Nou de La Redola: pel mòdic preu de dos reals es dóna pa i botifarra i també un bon estofat."</ref>

Les fondes barcelonines crearen una cuina pública catalana i de qualitat, amb plats com la [[botifarra amb mongetes|botifarra o llom amb mongetes]], el [[bacallà a la llauna]], els macarrons ara típics (amb [[sofregit]], [[butifarra]] i gratinats al forn), etc. i van instituir el plat d'arròs o de [[paella]] dels dijous. Com la majoria de plats europeus creats al segle XIX, no sempre èren nutricionalment complets, de vegades hi faltava verdura i, per exemple, ara sabem que les lleguminoses tenen tanta proteïna com la carn. Aquesta cuina contrastava amb la cuina burgesa i dels grans restaurantsderestaurants de l'època, que intentava copiar a la francesa, que en aquella època vivia el seu màxim apogeu, i fins i tot afrancesàven els noms dels plats, o els posàven directament amb francès, encara que haguèssin d'afegir al costat la traducció al català per a que els clients els comprenguéssin.