Revisió del 11:01, 10 oct 2009 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot insereix {{ORDENA:Palau De Congressos I Auditori Kursaal}} ← Edició anterior		Revisió del 08:14, 17 oct 2009 modifica desfés Xqbot (discussió \| contribucions) Bots 211.519 edits m Robot modifica: fr:Palais Kursaal; canvis cosmètics Edició següent →
Línia 3: == Història == [[Fitxer:Kursaal Donostia Moneo.jpg\|250mpx\|thumb\|Palau de Congressos i Auditori Kursaal]] [[Fitxer:San Sebastian Kursaal noche.jpg\|250px\|thumb\|Vista nocturna de l''''Auditori Kursaal''']] [[Fitxer:Donostia Kursaal ilunabarrean.JPG\|250mpx\|thumb\|Vista del '''Kursaal''' des del Paseo Nuevo, a l'altra riba del riu [[Urumea]]]] === Situació: solar K === Amb l'enderrocament del Gran Kursaal (palau construït l'any [[1921]] que incorporava un casino, un restaurant, sales de cine i diverses sales complementàries, així com un teatre amb capacitat per 859 espectadors situat davant la platja de [[Gros]] i al costat de la desembocadura del [[riu Urumea]]) en [[1973]], quedà lliure un solar que rebé el nom de Solar K. Fou destacada l'absència de qualsevol tipus d'estructura arquitectònica o d'adequació d'un espai situat en un lloc tan privilegiat com aquest durant tants anys. L'aprovació del projecte definitiu va tenir una llarga història, amb un primer projecte que s'aprovaria l'any [[1965]]. === Projectes rebutjats === En el moment de l'enderrocament ja s'havia convocat un concurs públic de projectes, entre els que es va seleccionar un. Degut a la dificultat de construcció, fou finalment rebutjat. Línia 17: === Elecció definitiva === Aparcat el projecte de 1972, i centrat l'Ajuntament de Sant Sebastià en l'opció de construir un gran auditori en el Solar K, el [[1989]] es convocà una consulta tècnica a la que assisteixen sis arquitectes de nivell internacional: [[Mario Botta]], [[Norman Foster]], [[Arata Isozaki]], [[Rafael Moneo]], [[Juan Carlos Baldeweg]] i [[Luís Peña Ganchegi]]. Dels sis projectes presentats s'escollí el de l'arquitecte navarrès [[Rafael Moneo]] per l'"encert en la consideració del Solar K com un accident geogràfic a la desembocadura de l'[[Urumea]], per l'alliberament d'espais públics com a plataformes obertes al mar i especialment per la rotunditat, coratge i originalitat de la proposta" tal i com explicà la resolució del jurat. === Inici i finalització de les obres === Després de redactar el projecte entre [[1991]] i [[1994]], el [[1995]] s'aprovà definitivament l'inici de les obres, que s'iniciaren el [[1996]] i que no finalitzarien fins el [[1999]]. Durant el desenvolupament de les obres es produïren certs problemes de finançament, sobre tot davant la negativa del [[Govern Basc]] (que aportaria el 16% dels costos totals de l'obra) d'ampliar els fons destinats a la construcció. Solventats aquests problemes, les obres (amb l'enrunament fortuït d'una escala interior inclós) finalitzaren l'any [[1999]]. Línia 29: == L'edifici == [[Fitxer:Donostia Terrazas Kursaal.JPG\|230mpx\|thumb\|Vista de la terrassa del '''Kursaal''' entre el cub gran (dr.) i el petit (esq.)]] [[Fitxer:San Sebastian Kursaal interior.jpg\|230px\|thumb\|Interior de l''''Auditori Kursaal''', buit format entre les parets de vidre i el recinte de fusta que acull l'auditori]] Línia 39: * '''Auditori'''<br />Rafael Moneo rebé l'encarrec inicial de dissenyar un "auditori", és a dir, un recinte la funció del qual fós la d'acollir concerts simfònics o espectacles similars. Moneo rebé l'ordre de transformar l'''auditori'' en un "teatre amb possibilitat d'oferir òpera". Òbviament aquest concepte de sala és molt diferent a l'inicialement proposat, car en ell, el fossat orquestral i la tramoia tenen un paper fonamental. Aquests requeriments patiren en el projecte definitiu les limitacions pròpies d'una reestructuració de la idea inicial, de forma que les possibilitats que posseeix la sala principal del Kursaal per oferir grans muntatges d'òpera són molt limitades, encara que pot acollir representacions de complexitat mitjana. Té capacitat per a 1800 espectadors. Està situada dins el ''cub'' gran, el més proper al riu, i és l'utilitzat per a grans activitats. Per representacions operístiques posseeix un fossat, que es forma mitjançant el descens de la part davantera del terra del pati de butaques, així com un sistema de telons laterals que permeten modificar les característiques acústiques de la sala. * '''Sala de Cambra'''<br />Té capacitat per a 600 espectadors i està situada en el ''cub'' petit. Poseeix una tramoia d'alçada limitada, impedint l'ocultació de decorats penjats de les seves barres, por lo que no se pueden realizar grandes cambios de decoración. Posee un ascensor de pianos en el escenario. * '''Sales polivalents'''<br />Es trata de sales utilitzades per concerts, reunions, etc... d'aforament limitat. * '''Sales d'exposicions'''<br />Són sales utilitzades per la celebració d'exposicions. * '''Sala Kubo'''<br />Es trata d'una sala d'exposicions dependent de la [[Kutxa]], caixa d'estalvis. L'edifici compta amb un restaurant regentat per [[Martín Berasategui]], diversos comerços en els baixos i un aparcament. == Estrenes destacades == El 21 de febrer de 2009 hi va tenir lloc, en versió de concert, l'estrena absoluta de l'òpera ''Juan José'', amb llibret i música de [[Pablo Sorozábal]], acabada el 1968. == Enllaços externs == * [http://www.kursaal.org Pàgina web oficial del Palau de Congressos i Auditori Kursaal] * [http://www.fundacionkursaal.com Pàgina web de la Fundació Kursaal] * [http://www.youtube.com/watch?v=8FfzhM8CLSo Vídeo del Kursaal, comentat per Rafael Moneo] Línia 69: [[es:Palacio de Congresos y Auditorio Kursaal]] [[eu:Kursaal jauregia]] [[fr:Palais ~~des Congres et Auditorium~~ Kursaal]] [[pt:Palácio de Congressos e Auditório Kursaal]]

Palau de Congressos i Auditori Kursaal: diferència entre les revisions