Zenne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ro:Râul Senne
mCap resum de modificació
Línia 16:
[[Fitxer:Rebecq JPG05.jpg|left|thumb|El Zenne a [[Rebecq]]]]Les localitats regades pel riu són [[Naast]], [[Soignies]], [[Horrues]], [[Steenkerke (Hainaut)|Steenkerke]] (Steenkerque), [[Rebecq]], [[Quenast]], [[Tubize]], [[Lembeek]], [[Halle (Bèlgica)|Halle]], [[Buizingen]], [[Lot (Bèlgica)|Lot]], [[Beersel]], [[Ruisbroek]], [[Drogenbos]], [[Vorst]], [[Anderlecht]], [[Sint-Gillis-Obbrussel]], [[Brussel·les]], [[Sint-Jans-Molenbeek]], [[Laken]], [[Schaarbeek]], [[Neder-Over-Heembeek]], [[Evere]], [[Haren]], [[Vilvoorde]], [[Eppegem]], [[Weerde]], [[Zemst]], [[Hombeek]], [[Leest]], fins al [[Zennegat]] a [[Heffen]].
 
Des de Tubize passa paral·lelment al [[canal Brussel·les-Charleroi]] i des de Brussel·les al [[Canal marítim Brussel·les-Escalda|canal Brussel·les-Escalda]]. DesprèsDesprés de Vilvoorde, el riu segueix el moviment de la marea que l'Escalda porta terra endins.
 
==Història==
El riu va tenir un paper important als origens de les ciutats de BruselBrussel·les, Halle, Soignies, Vilvoorde. El seu nom es troba en molts [[toponímia|topònims]]: Soignies (més clar al nom neerlandès ''Zinnik''), Zuun, [[Sennette]], Zemst i la selva [[Zoniënwoud]] (''forêt de Soignes'').
Des l'edat mitjana s'havia atorgat a la [[senyoria de Mechelen]] de cobrar un peatge a [[Heffen]], que no va agradar gaire a la ciutat de BruselBrussel·les que depenia del riu per al seu comerç. Després de l'obertura del [[Canal marítim Brussel·les-Escalda|Willebroekse vaart]], a la segona meitat del [[segle XVI]], la importància del Zenne va començar a minvar, fins que al segle XIX va esdevenir una canalització oberta per a les aigües contaminades.
[[Fitxer:ZemstZenne1.jpg|thumb|El Zenne a [[Zemst]]]][[Fitxer:Zenne ter hoogte van Haren-Buda.JPG|thumb|left|El Zenne a Haren-Buda]]Va perdre molt del seu brillantor al [[segle XIX]] quan la contaminació industrial, la poca higiena i unes epidèmies van condemnar-lo a una vida soterrània a molts trams del seu curs. Després d'unes obres que duraren des de [[1867]] fins al [[1871]], el riu corria colgadament sota el grans bulevards centrals de Brussel·les. De [[1931]] a [[1955]], van desviar-lo una segona vegada fora del centre. Des de l'any [[1975]], l'obra per a la construcció de la futura línia 3 va utilitzar l'antic llit del riu. Soignies el colgarà en dues fase ([[1896]] i [[1933]]), Vilvoorde i Halle entre [[1933]] i [[1955]].
 
==Ecologia==
[[Fitxer:WaterzuiveringsstationBrusselNoord.JPG|thumb|left|L'estació de depuració de Buda]]El riu era un dels més contaminats de la conca de l'Escalda. Fins al març [[2007]], quan l'estació de depuració de [[Haren-Buda|Buda]] va obrir-se, totes les aigües residuals de l'aglomeració de més d'un milió d'habitants, s'evacuaven sense tractament al riu. Al [[2008]] una segona estació s'inaugurarà al [[Brabant Való]]. A l'agost [[2007]] per a la primera vegada després d'un segle i mig, uns peixos van tornar.
Aquesta evolució positiva ompleixomple el cor de l'associació cívica SenneZenne que espera que un dia aviat el riu tornarà a l'aire, el que va inspirar el poeta-escriptor flamenco-brussel·lenc [[Geert van Istendael]] a unes poesies. Es diuen ''vojos del Zenne'' (''Zennezotten'' o ''Fous de la Senne'') i organitzen activats educatives, turístiques o lúdiques.
 
==Afluents==