Senatconsult: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 13 anys
m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Senatusconsultum''' era una decisió del senat que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. Durant el període republicà és van e...».)
 
mCap resum de modificació
Durant el període republicà és van emetre gran nombre de ''senatusconsultum'' i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els ''senatusconsultum'' eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat publica, qüestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.
 
El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" degutperquè ala que l'iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els ''senatusconsultum'' eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'[[August]] que aquesta funció va passar als qüestors. Un [[tribú de la plebs]] podia aturar una mesura proposada per un ''senatusconsultum'', i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.
 
El més antic dels ''senatusconsultum'' (i dels documents romans) coneguts es el de ''Triburtibus''; el segueix el de ''Bacchanalibus''; d'alguns ha quedat referència a la [[Digesta]]. A partir d'[[August]] les lleis sovint foren fetes en forma de ''senatusconsultum'' que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós ''senatusconsultum macedonianus''.
4.231

modificacions