Tauhid-i Ilahi: diferència entre les revisions

m
m (Robot insereix {{ORDENA:Tauhid-I Ilahi}})
 
Veient que malgrat les discussions cadascú mantenia les seves posicions, pretenent posseir l'única veritat i arribant fins i tot a provocar-se baralles,<ref name=art/> Akbar va promulgar, l'any [[1579]], el dogma de la seva infal·libilitat que el convertia en l'autoritat religiosa suprema.
Aquest rang estipulava la seva supremacia sobre totes les institucions musulmanes pel que fa a la interpretació de l'[[Alcorà]] i fins i tot l'autoritzava a publicar edictes en oposició amb el llibre sagrat si ho considerava adient per l'interès públic. Aquest edicte va provocar l'oposició de les classes dirigents musulmanes, oposició que es va accentuar l'any 1582, quan va fer el pas de proclamar el seu moviment ideal, Tauhid-i Ilahi, inspirant-se del tipus de funcionament de les confraries sufís, el ''[[Suhl-i Kul]]'', la "tolerància universal".
 
Aquesta societat, fortament estructurada al voltant de l'islam xiita, prenia del jainisme el respecte de tota vida animal; el món, en tant que creació de Déu, es considerava un indret únic i unificat que reflecteix la singularitat i la unitat del seu creador; prohibia la pràctica del ''[[sati]]'' i autoritzava les segones núpcies de les vídues; implicava també una forma culte solar, potser inspirat pel zoroastrisme, però que també era un retorn cap a un vell ritus dels nòmades de l'estepa. Igualment proposava el culte a l'emperador, considerat com l'encarnació de l'"home perfecte" del sufisme, culte que va perdurar fins al final de l'imperi, molt de temps després de l'abandó del Tauhid-i Ilahi.<ref>Article ''[[:fr:Dîn-i-Ilâhî|Dîn-i-Ilâhî]]'' de la Wikipèdia en francès</ref>
38.045

modificacions