Maria Salomé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
|supressió del culte=
|patronatge=}}
'''Salomé''' o '''Maria Salomé''' (hebreu: ''"שלומית",'' "Shelomit", pau), és uns de les
La seva memòria litúrgica té lloc el [[22 d'octubre]].
==Salomé als evangelis canònics==
A l'[[Evangeli segons Marc]] 15:40, Salomé s'esmenta com a present a la [[crucifixió]]: "Hi havia també dones mirant de lluny: entre elles hi havia [[Maria Magdalena]] i Maria la mare de [[Jaume el Menor]] i de Joses, i Salomé".<ref>[[Evangeli de Marc]] 15:40</ref> Al pas paral·lel de l'[[Evangeli segons Mateu]] 27:56 diu: "Entre elles hi havia Maria Magdalena i Maria la mare de Jaume i Joses, i la mare dels fills de Zebedeu."<ref>Mateu 27:56</ref> La ''Catholic Encyclopedia'' (1913) conclou que la Salomé de Marc és probablement la mare dels fills de Zebedeu a Mateu. Aquesta també surt a Mateu 20:20, quan demana a Jesús que deixi que els seus fills seguin amb ell al Paradís.
L'[[Evangeli segons Joan]] esmenta tres o potser quatre dones a la crucifixió, anomenant-les "la seva [de Jesús] mare i la germana de la seva mare, Maria, la muller de [[Cleofàs]] i Maria Magdalena."<ref>Joan 19:25</ref> Normalment s'identifica Salomé amb la germana de la mare de Jesús i, per tant, tia de Jesús. "Maria la mare de Jaume i Joses" l'esmentada a Mateu pot identificar-se amb Maria, la mare de Jesús, amb el suport d'un passatge de Marc que inclou Jaume i Joses (o Josep) com a "germans de Jesús". Altres interpretacions identifiquen Maria de Cleofàs i Maria, la mare de Jaume i Joses.
A l'Evangeli de Marc, Salomé també és entre les dones que van a la tomba de Jesús per ungir el seu cos amb espècies.<ref>"I quan va passar el sàbat Maria Magdalena i Maria la mare de Jaume, i Salomé, havien portat espècies dolces ... i l'ungiren." Marc 16:1</ref> Van descobrir que la tomba estava buida i una figura vestida de blanc els digués que Jesús havia ressuscitat i que diguessin als seus deixebles que els trobaria a [[Galilea]]. Mateu esmenta dues dones: Maria Magdalena i una ambígua "una altra Maria".
Els evangelis canònics no consideren Salomé com a "deixeble" de Crist; generalment, és qualificada com a "seguidora de Jesús".
<gallery>
Fitxer:Wifes grave kizhi.jpg|thumb|Icona russa del s. XVIII, amb les tres Maries al sepulcre
Fitxer:Meister der Palastkapelle in Palermo 001.jpg|[[Palermo]], c. 1150
Fitxer:Salome capp.JPG|Fresc del s. XII a Goreme, Capadòcia, amb la llevadora de Jesús
Fitxer:La Nativite. detail .Louvre. Guido da Siena.jpg|[[Guido da Siena]], 13th century
</gallery>
==Salomé als [[evangelis apòcrifs]]==
El [[gnòstic]] ''[[Evangeli de Tomàs]]'' de [[Nag Hammadi]] esmenta entre els deixebles de Crist (no fa servir mai el terme "apòstols") dues dones, Salomé i [[Maria Magdalena]].
L'''Evangeli secret de Marc'', atribuït per alguns a [[Climent d'Alexandria]], esmenta Salomé: "Llavors ell anà a [[Jericó]]. I la germana del jove que Jesús havia estimat hi era amb la mare d'ell i Salomé, però Jesús no els rebé." A l' ''Evangeli grec dels egipicis'' (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixeble de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir". Sembla, doncs, que Salomé, la deixeble, no tenia fills.
Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixeble" a sectes com els carpocracians, seguidors de [[Carpòcretes d'Alexandria]]. Cels, al segle II, escriu un ''Discurs vertader'': "Hi ha sectes cristianes anomenades a partir de Marcel·lina, cristians harpocracians que es remunten a Salomé ..."
A l'evangeli de la infància afegit al ''[[Protoevangeli de Jaume]]'' s'esmenta una '''Salomé llevadora''':
:"14 I la llevadora sortí de la cova i Salomés la trobà. 15 I la llevadora li digué: "Salomé, Salomé, et diré una cosa sorprenent que he vist. 16 Una verge ha parit, la qual cosa és contrària a la natura." 17 I Salomé respongué: "Com Déu el meu Senyor viu, llevat que vegi una prova d'això, no creuré que una verge hagi parit."
:18 Llavors Salomé entrà i la llevadora digué: "Maria, mostra't, que tenim una gran controvèrsia sobre tu." 19 I Salomé la palpà amb els dits. 20 Però la mà no pogué passar endins i se'n queixà amargament 21 i digué: "Ai de mi per la meva iniquitat! He temptat el Déu vivent i la meva mà està llesta per a ésser arrencada."
Salomé apareix com la primera, després de la llevadora, que és testimoni del naixement de Crist i que en reconeix la seva divinitat. A l'Edat mitjana, aquesta Salomé va ser identificada amb [[Maria Salomé]] en occident, mentre que a orient es continua considerant com una persona diferent.
L'apòcrif copte ''Llibre de la ressurrecció de Crist'' esmenta les dones que van anar a la tomba: Maria Magdalena, Maria la muller de Cleofàs, que Jesús havia deslliurat de la mà de Satan; Maria la germana de Llàtzer; Marta, la germana d'aquesta; Joana que havia renunciat al llit nupcial i Salomé, que l'havia temptat."
==Culte==
És celebrada per l'[[Església ortodoxa]] com a una de les ''Portadores de mirra'' el Diumenge de les Portadores de Mirra, el tercer diumenge de Pasqua. Amb [[Maria Cleofàs]] és festejada el [[24 d'abril]] per l'Església catòlica. El calendari dels sants de l'Església luterana (sínode de Missouri) la festeja el 3 d'agost amb JOana i Maria la mare de Jaume.
| |||