Suetoni: diferència entre les revisions

'''Gai Suetoni Tranquil''', en [[llatí]] ''Gaius Suetonius Tranquillus''; ([[70]] - [[126]]), fou un un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

 

 

Nascut a l'entorn del [[70]] en un lloc imprecís del [[Laci]], en una familia d'''[[equites]]''. El pare, Suetoni Letus, era un tribú militar.

No es ténen massa més dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta està establerta per alguns al voltant del [[126]], mentre que altres la situen una quinzena d'anys després, entorn el [[140]].

 

El ''De viris illustribus'' ("Els homes famosos"), que té el seu clar precedent en [[Cornelio Nepote]]<ref>Cornelio Nepote també és autor de un ''De viris illustribus''. Aquest tipus d'obres van tenir continuïtat durant segles. Així: Aurelius Victor, ''"De viris illustribus"''; [[Jeroni d'Estridó]], ''"De viris illustribus"''; [[Isidor de Sevilla]], ''"De viris illustribus"''; [[Gennadi de Marsella]], ''"De viris illustribus"''; [[Charles François Lhomond]], ''"De viris illustribus"''; [[Petrarca]], ''"De viris illustribus"''; [[Guillermo da Pastrengo]] ''"De viris illustribus et de Originibus"''; [[Bartolomeo Facio]], ''"De viris illustribus"''; [[Eneas Sivio Piccolomini]], ''"De viris illustribus"''; [[Pere Miquel Carbonell]], ''"[[De viris illustribus catalanis|De viris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus]]"'' i [[Benedetto Accolti el vell|Benedetto Accolti]], ''"Dialogus de praestantia virorum sui aevi"''.</ref>, analitza les figures i les personalitats il·lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i retòrics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l'obra se'n conserva gairebé intacta només la secció reservada als gramàtics i als retòrics, tot hi mancar-ne la part final.

 

De les altres seccions del ''De viris illustribus'', en resten només algunes vides, la real atribució de les quals a Suetoni tampoc és, per altra banda, pacífica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de [[Terenci]] (que constitueix la font del comentari d'[[Eli Donat]] a les comèdies terencianes, la vida de [[Quint Horaci Flac]] i la de [[Marc Anneu Lucà|Lucà]]. També formaria part del ''De poetis'' la vida de [[Virgili]], de la que procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.

 

 

En l'anàlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma rígida ja que l'autor la modifica segons les seves necessitats, que es manté constant: descripció dels orígens familiars, carrera abans de l'ascensió al poder, vida pública i qüestions relatives a Roma, vida privada, aspecte físic i darrers dies abans de la seva mort.

Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposició documents de primera mà (decrets, ''senatus consulta'', actes del Senat, ...), tots ells fonts molt útils per a la seva obra, i que són molt útils als historiadors moderns per a la reconstrucció del període. També se serví de fonts no oficials, com escrits propagandístics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d'alimentar el gust per l'anècdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat.

 

 

<references />

 

*Suetonius, ''De grammaticis et rhetoribus'', ed. R. A. Kaster, Oxford, Clarendon Press, 1995, pp. 190-196.

*Suétone, ''Vie des douze césars'', I-III, texte établi et traduit par Henri Ailloud, Paris, Les Belles Lettres, 1967

[[bg:Светоний]]

[[bs:Svetonije]]

[[cy:Suetonius]]

[[da:Sveton]]