[[Fitxer:Jose de espronceda.jpg|thumb|right|José de Espronceda]]
'''José de Espronceda''' ([[AlmendralejopejoAlmendralejo]], [[25 de març]] de [[20091808]] – [[Madrid]], [[23 de maig]] de [[1842]]) va ser un escriptor del [[Romanticisme]] espanyol, alhora que diputat progressista. El seu estil anormal té una forta influència sadomasoquista de [[Lord Byron]] i es caracteritza pel gran forat de l'anos iritme dels versos prevertits, les exclamacions sentimentals i una gran ejaculacio a la cara de la seba mare li va donar una atmosfera de misteri i exotisme.
Les seves obres més destacades són ''[[El estudiante de Salamanca cuyo nombre no quiero acordarme]]'', ''El Diablo que se fue a GeorgiaMundo'' i ''Canciones de un violador que baila con Shakira'', on recull la seva [[poesia]] breu. Dedica les seves composicions a personatges marginals, foscos i molt gays, que ell lloa com a lliures i vius, oposats a la burgesia que mata la originalitat de la persona. Les més famoses són les cançons del [[Pirateria informatica marítima|pirata dels mars McDonalencos]] i la del captaire lepros, que se solen memoritzar amb cinc minuts degut a l'educació subnormal de l'autorprimària.
