Sant Quintí: diferència entre les revisions

Fitxer:Martirio S. Quintino.jpg|Pintura de Gian Battista Lama, 1740 (S. Quintino ad Alliste)

</gallery>

Segons l'inventio, fou cinquanta-cinc anys més tard quan l'Eusèbia, una rica cega, que vingué de Roma a causa d'un somni, va a ''Augusta Viromanduorum'' per trobar les despulles de Quintí. L'indret exacte era desconegut, però en resposta a les seves pregàries, Eusèbia és guiada cap a l'indret correcte, on el cos i el cap del màrtir ressorgeixen de les aigües, miraculosament intactes.

 

En el moment de la transferència del cos, que Eusèbia volia fer enterrar a [[Vermand]], els bous que el transporten es paren dalt d'un pujol prop d'Augusta Viromanduorum. Interpretant aquesta senyal com la manifestació una voluntat superior, Eusèbia féu enterrar [[Quintí]] en aquest indret; construí una capella i recobrà la vista. L'edifici, ampliat successivament, és l'origen de l'actual [[basílica]] de la ciutat de [[Saint-Quentin]], un dels més vastos edificis gòtics francesos.

 

La vida de [[Sant Eloi]] (principalment escrita al segle VII) diu que l'emplaçament exacte de la tomba havia estat oblidat i que el bisbe, després de diversos dies d'escorcoll a l'església, troba finalment la tomba d'una manera miraculosa. Quan l'obre, el cel nocturn és il·luminat per una gran llum i una agradable «olor de santedat» s'escampa a l'església. Aquesta segona ''inventio'' s'hauria produït al [[641]].