Tomás de Zumalacárregui y de Imaz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- entre d'altres + entre altres) |
||
Línia 13:
Conscient de la seva inferioritat numèrica i armamentística, va reproduir la tàctica guerrillera que coneixia des de la [[Guerra del Francès]], emparant-se en l'accidentat relleu i el suport de gran part de la població civil. El 7 de desembre de 1833, la [[diputació de Biscaia]] i la [[diputació d'Àlaba]] el van nomenar cap de les seves tropes. Molt popular entre els seus soldats (l'anomenaven "Oncle Tomás"), no va dubtar en mostrar-se cruel en la repressió dels liberals ni a emprar el terror per a mantenir controlat el territori (per exemple [[afusellaments d'Heredia]]).
Durant l'any 1834 es van succeir les victòries en importants accions, com l'assalt a un comboi d'armes entre [[Logronyo]] i [[Cenicero]], les accions d'Alegria d'Àraba i Venda d'Echavarri, fins al punt de provocar la dimissió de [[José Ramón Rodil Campillo]] en el comandament de l'exèrcit enemic. Però va acabar l'any amb una amarga derrota a la [[batalla de Mendaza]] i una prudent retirada a la [[batalla d'Aquijas]]. Però el març i abril de 1835, amb l'acció de Larremiar contra [[Francisco Espoz Mina]] i l'acció d'Artaza contra [[Gerónimo Valdés]], va desfer la tropa isabelina que es va veure obligada a desmantellar totes les estratègiques guarnicions ( [[Maeztu]], [[Alsasua]], [[Elizondo]], [[Santesteban]], [[Urdax]], entre
== Enllaços externs ==
|