Imbros: diferència entre les revisions

El [[1387]], l'emperador bizantí [[Joan V Paleòleg]] en va acordar la cessió al seu nét (per la seva mare Maria Paleòleg), el genovès [[Francesc II Gattiluso]] de [[Lesbos]], juntament amb [[Tassos]], [[Lemnos]] i [[Samotràcia]]. A la caiguda de Constantinoble el [[1453]], molts notables de l'illa van fugir. El [[1455]] els [[imperi otomà|otomans]] van ocupar Lesbos, centre del govern dels Gattiluso, però el historiador Cristobulos, natiu de l'illa d'Imbros, va obtenir la inmunitat temporal del almirall Hamza, i es va enviar una delegació al sultà a Edirne per negociar la seva submissió a l'Imperi en condicions acceptables; al mateix temps hi havia a Edirne una delegació dels Gattiluso de Lesbos i dels d'[[Enos]], i el sulta va acordar l'illa d'Imbros a Palamede Gattiluso d'Enos contra un pagament anual de 1200 ducats ([[1455]]); el [[1456]] el otomans van atacar Enos i l'almirall Yuns va annexionar les dependències marítimes com Imbros; Cristobulos fou nomenat governador i va convèncer a la flota del Papa de no atacar l'illa a la tardor del [[1456]]; els Gattiluso van recuperar Lesbos el [[1456]] però però van haver de reconèixer la transferència de Tassos, Imbros i Samotràcia, que foren formalment incorporades a l'Imperi el [[1457]]. El [[1458]] o [[1459]] Demetri Paleòleg despota de [[Mistra]] va demanar al sulta la concessió d'Imbros i Lemnos i el [[1460]] quan fou expulsat de Mistra li foren concedides junt amb Enos, Tasos i Samotràcia, com a feus otomans. Els venecians la van ocuypar el [[1466]] però la flota otomana la va recuperar el [[1470]]. Va romandre en mans dels turcs excepte en alguns moments de les guerres amb [[Rússia]], en què fou temporalment ocupada pels vaixells russos.

== Bibliografia ==

[[ru:ГёкчеадаИмброс]]