Frederic-Pau Verrié i Faget: diferència entre les revisions

'''Frederic-Pau Verrié i Faget''' ([[Girona]] [[1920]]) és un historiador de l'art, arqueòleg i editor català. Estudià a l'[[Escola Massana de Barcelona]] i història a la [[Universitat de Barcelona]], essenton va ser deixeble d'[[Agustí Duran i Sanpere]] als Estudis Universitaris Catalans. El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història, i fou un dels fundadors de la revista [[Ariel (revista)|Ariel]]. Es casà amb una germana del seu col·lega [[Joan Ainaud de Lasarte]].

El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat delde treballla feina fins elal 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del [[Museu d'Història de Barcelona]]. Com a arqueòleg ha dirigit l'excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i ha participat en la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del [[Tinell]], i també redactà el projecte d'ampliació i reforma general del museu el [[1982]].

És especialista en pintura [[art gòtic|gòtica]] catalana, icamp en aquest campquè ha publicat articles a ''Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona'' i a [[Serra d'Or]] (sobre [[Ferrer Bassa]], 1965). Ha publicat obres de divulgació , monografies i guies. També el 1950 va fer anotacions a la ''Crònica del regnat de [[Joan el Caçador|Joan I]]''. També ha dut a terme tasques d'edició, i en aquest terreny va publicar les ''Elegies de Bierville'', de [[Carles Riba]] el 1943 i ''La pell de brau'', de [[Salvador Espriu]] el 1960, i preparà el volum ''Versions de poesia catalana'' (1962), en deu idiomes, amb [[Albert Manent]], [[Joaquim Molas]] i [[Joan Triadú]]. Des del 1985 ha publicat '' Parva Archaeologica'', i el [[2001]] ha rebut la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].