Carles Lluís de Borbó i de Bragança: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 18:
 
== Segona Guerra carlina i l'''Ortegada'' del 1860 ==
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc l'anomenada [[Segona Guerra Carlina]]. El [[1860]], Carles Lluís propicià una revolta des de [[RevoltaAlçament carlí de Sant Carles de la Ràpita|revolta des de Sant Carles de la Ràpita]], coneguda com l'''Ortegada'', en record del [[general Ortega]] que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent. Carles Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'[[Ulldecona]]. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina [[Isabel II d'Espanya]]. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, produïda el dia [[23 d'abril]] de [[1860]] a [[Tortosa]].
 
Davant la seva renúncia, fou el seu germà [[Joan de Borbó (comte de Montizón)|Joan Carles de Borbó i de Bragança]] qui encapçalà la branca carlista. Aquestes pretensions no agradaren al comte de Montemolín que declarà la seva renúncia no vàlida i recuperà el poder del carlisme per segona vegada.