Linotip: diferència entre les revisions

La '''linotípia''' és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886 pel [[New York Times]].

Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribució. Els òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor. El magatzem, que és un recipient de metall, consta de 90 canals paral•lelsparal·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals. El teclat, paregut al de les [[màquines d’escriure]], té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem. Les matrius alliberades per les tecles s’ordenen al componedor i formen la línia que es fondrà. Les separacions adequades entre paraules, per a l’obtenció de longituds uniformes, s’aconsegueixen amb la intercal•lacióintercalació de xicotets fragments d’[[acer]].