Revisió del 13:28, 25 oct 2009 modifica Untikesk (discussió \| contribucions) 181 edits →‎CONTEXTUALITZACIÓ ← Edició anterior		Revisió del 13:29, 25 oct 2009 modifica desfés Untikesk (discussió \| contribucions) 181 edits →‎CONTEXTUALITZACIÓ Edició següent →
Línia 59: Segons Ruiz i Solanes i basant-se en d’altres epígrafs, aquesta petició de condemna no seria pas del tot real, és a dir, no es tractaria pas d’un cas real d’infanticidi, sinó d’una ficció ritual habitual en els carnavals ibèrics. Seguint una tradició netament mediterrànea, coneguda per moltes inscripcions ugarítiques, el deu de la mort i de l’hivern, un bou negre que a [[Ugarit]] anomenaven Mot i els ibers probablement (?)lgidibatx (el fonema GI cal pronunciar-lo “gui”) prova de matar el déu de la vida i de la vegetació, [[Bel]] o [[Baal]], un nadó vedellet que també representa l’any nou. Aquesta lluita és cíclica, es repeteix cada any en els moments on el sol gairebé es mor, així com la vegetació. Condemnant a morir Mot, l’hivern, hom garanteix el retorn de la llum i la calor del sol, així com de l’ufana vegetal. L’etern retorn del cicle anyal resta garantit i el món escapa del reialme gèlid de l’hivern eternal. En defensa d’aquesta hipòtesi, Ruiz i Solanes addueix d’altres nombrosos epígrafs fins avui no interpretats, i que segons ell només es poden entendre sota l’òptica de les celebracions carnavalesques. L’epigrafia ibèrica, sinó en la seva totalitat al menys en la seva major part, tindria un caràcter festiu, cerimonial i carnavalesc, pràcticament lliure del culte a la personalitat que implica l’excés de noms de persona tan tìpic dels epígrafs romans.

Òstracon de Pontós: diferència entre les revisions