Centralisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: gv:Steat unnaneagh; canvis cosmètics
Línia 3:
 
Atès que el poder del govern recau en la seva totalitat o majoritàriament sobre el govern central, el sistema de govern dels Estats unitaris sovint es coneix com a '''centralisme'''. En el sentit més pur, tanmateix, tots els Estats del món exhibeixen un grau relatiu de centralisme o una convergència del poder cap al govern central. L'extrem més radical del centralisme és la [[dictadura]] en què totes les decisions de govern, de l'Estat o de les regions que el constitueixen, són preses per una sola autoritat. En les [[democràcia|democràcies]], els Estats centralitzats podrien ser classificats en dues categories:
* aquells Estats en què les autoritats regionals són designades directament pel govern central; com és el cas de [[Xile]], el president del qual designa els intendents de les regions (divisions administratives de primer nivell) i els governants de les províncies (divisions administratives de segon nivell).
* aquells Estats en què algunes, la majoria o totes les autoritats regionals són elegides democràticament pels residents, però el govern central conserva el dret de revocar o limitar l'autonomia atorgada a les regions, com és el cas de [[França]] o [[Espanya]]; el procés de devolució de poders a les regions pot dur a la creació d'un [[devolució de poders|Estat unitari amb descentralització funcional]], que podria ser considerat un estatus intermedi entre el centralisme pur i el [[federalisme]], encara que si l'autonomia atorgada és àmplia, no difereixen en res tret de l'origen de les atribucions autonòmiques: l'autonomia de les regions dels Estats unitaris amb descentralització procedeix del govern central, mentre que l'autonomia de les regions dels Estats federats és intrínseca i el poder del govern central emana de les regions.
 
Històricament, el centralisme va ser la forma de govern de la majoria dels Estats europeus del [[segle XIX]], mentre que els [[Estats Units]] es van conformar com la primera federació democràtica constitucional. A la majoria dels països [[Llatinoamèrica|llatinoamericans]], els corrents polítics van prendre un dels dos extrems: els conservadors o centralistes advocaven per la conformació d'Estats unitaris segons el model francès, i els liberals o federalistes advocaven per la conformació de Estats federats segons el model nord-americà. Les discrepàncies van dur a llargs i violents conflictes armats i sovint el centralisme i el federalisme es van alternar repetidament com a formes de govern. A [[Europa]], la majoria dels Estats federats que s'han conformat ho han fet més recentment, durant el [[segle XX]], però d'altres han preferit un model de descentralització funcional que no arriba a la federació de les regions.
 
== Articles relacionats ==
*[[Jacobinisme]]
 
Línia 25:
[[fi:Yhtenäisvaltio]]
[[fr:État unitaire]]
[[gv:Steat unnaneagh]]
[[id:Negara kesatuan]]
[[ko:단일국가]]