Diferència entre revisions de la pàgina «Ostrakon de Pontós»

3.271 octets eliminats ,  fa 11 anys
Interpretació neutral. S'eliminen les referències detallades de l'article de Ruiz i Solanes
(Expressar dubtes de forma clara i neutral)
(Interpretació neutral. S'eliminen les referències detallades de l'article de Ruiz i Solanes)
{{millorar|[[VP:LE]]}}
Aquesta peça és un ''ostrakon'' que duu una inscripció en [[signari ibèric nord-oriental]] i en [[llengua ibèrica]]. Un ''ostrakon'' és un fragment ceràmic usat com a suport d'escriptura que rep el seu nom de la paraula grega que designava aquests fragments, que eren usats a Atenes durant el s. V aC per escriure el nom dels condemnats a l'exili en votació pública i que a donat nom al concepte d'[[ostracisme]].
 
El text consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura.
 
=== LesLa transcripcionstranscripció ===
 
Les lectures proposades del text són les següents:
Els dubtes de lectura principals són els següents:
 
* El primer signe de la primera línia és llegit '''ku''' per Maluquer i Velaza, '''be''' per panosaPanosa i '''e''' per Rodríguez Ramos. Untermann i Ruiz no el transcriuen. Per Rodríguez Ramos i Untermann hi hauria un signe anterior perdut, que Rodríguez Ramos reconstruieix com un signe '''s''', hipòtesi considerada també per Untermann.
 
* Tot i que tots els investigadors coincideixen en que és un signe '''a''', el primer signe de la segona línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, seria el primer signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos.
=== La interpretació ===
 
L'opinió acadèmica majoritària és l'expressada per Untermann i Panosa que opinen que podria tractar-se d’una llista de noms de persones amb funcionalitat desconeguda.
Segons Untermann podria tractar-se d’una llista de noms de persones a les quals se’ls hagués encarregat quelcom, o be fossin racomanats per a alguna funció o potser condemnats a alguna sanció. En qualsevol cas tots els mots de la inscripció serien antropònims. Panosa i Domingo coincideix en aquesta hipòtesi.
 
Des del punt de vista del [[bascoiberisme]] extrem s'han proposat amb l'ajut de diccionaris de [[llengua basca]] múltiples traduccions sempre diferents que no tenen cap credibilitat en el món acadèmic. Una d'elles és la proposada per Ruiz i Solanes.
Ruiz i Solanes, rebutjant el caràcter exageradament onomàstic de les interpretacions acadèmiques i malgrat ser conscient de la mala fama de les interpretacions mal anomenades basco-iberistes, després de criticar la manca d’exhaustivitat en les recerques anteriors, insisteix en la gran “casualitat” que representa la increïble semblança d’aquesta inscripció amb la frase èuscara següent:
 
* '''(?)LGIDIBATX hALA URTZI DUINa! HAURRILTZEZ BELORITGARRIa (da)!'''
 
* '''(?)lgidibatx, com hi ha déu gloriós! per infanticidi, (és) digne del patíbul!'''
que significa:
 
'''(?)lgidibatx, com hi ha déu gloriós! per infanticidi, (és) digne del patíbul!'''
 
Alhora ens fa notar que les diferències entre el text ibèric i l’èuscar no son de cap manera majors que les existents entre el català de les [[Homilies d’Organyà]] i el català actual, malgrat els més de 2 200 anys que separen els primers contra els menys de 900 anys de les segones.
 
=== Contextualització ===
 
Segons Ruiz i Solanes i basant-se en d’altres epígrafs, aquesta petició de condemna no seria pas del tot real, és a dir, no es tractaria pas d’un cas real d’infanticidi, sinó d’una ficció ritual habitual en els carnavals ibèrics.
 
Seguint una tradició netament mediterrànea, coneguda per moltes inscripcions ugarítiques, el deu de la mort i de l’hivern, un bou negre que a [[Ugarit]] anomenaven Mot i els ibers probablement (?)lgidibatx (el fonema GI cal pronunciar-lo “gui”) prova de matar el déu de la vida i de la vegetació, Bel o [[Baal]], un nadó vedellet que també representa l’any nou. Aquesta lluita és cíclica, es repeteix cada any en els moments on el sol gairebé es mor, així com la vegetació. Condemnant a morir Mot i sacrificant el bou que el representa i que també representa l’hivern, hom garanteix el retorn de la llum i la calor del sol, així com de l’ufana vegetal. L’etern retorn del cicle anyal resta garantit i el món escapa del reialme gèlid de l’hivern eternal.
 
En defensa d’aquesta hipòtesi, Ruiz i Solanes addueix d’altres nombrosos epígrafs fins avui no interpretats, i que segons ell només es poden entendre sota l’òptica de les celebracions carnavalesques. L’epigrafia ibèrica, sinó en la seva totalitat al menys en la seva major part, tindria un caràcter festiu, cerimonial i carnavalesc, pràcticament lliure del culte a la personalitat que implica l’excés de noms de persona tan tìpic dels epígrafs romans.
 
=== Criteris actuals ===
 
Les tesis de Ruiz i Solanes han estat menystingudes pels principals iberistes acadèmics, els quals han rebutjat qualsevol discusió del tema. Les tesis d’aquest autor no gaudeixen de bon prestigi en l’opinió dominant en les nostres facultats, de manera que la major part de la seva obra ha restat inèdita, equiparada a la de tants bascoiberistes fantasiosos que exhibeixen metodologies poc o no gens rigoroses.
 
Si la traducció de [[Pio Beltran]] de l’epígraf de [[Llíria]] “Gudua Deizdea” (o be “Kutur Oisor” segons d’altres autors) com “La guerra, la crida”, va motivar tantes i tantes pàgines de controvèrsia, les interpretacions de Ruiz i Solanes, malgrat interessar textos de llargària considerablement major, no n’han motivat cap. Un silenci gairebé absolut ha planat sobre les seves propostes. Semblaria que existeixen susceptibilitats difícils de vèncer de part d’aquells que tan sovint han predicat les “diferències radicals” entre l’ibèric i l’èuscar i l’abundància d’antropònims en les inscripcions ibèriques.
 
== Bibliografia ==
503

modificacions