Camerata florentina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: fr:Camerata fiorentina
Cap resum de modificació
Línia 5:
Les crítiques sobre la música contemporània que va fer la Camerata es van centrar en l'abandonament de la [[polifonia]], que perjudicava la intel·ligibilitat del text cantat. Paradoxalment, aquesta va ser la mateixa crítica donada pel [[Concili de Trent]] unes dècades abans, encara que els punts de vista d'ambdues no podria ser més diferent. Captivada per les descripcions antigues de l'efecte emocional i moral de la tragèdia i de la comèdia grega antiga, pensaven que havia de ser cantat com una sola línia amb un acompanyament instrumental simple.
 
L'estil musical que es va desenvolupar a partir d'aquests moments va ser anomenat [[monodiamelodia acompanyada]]; es va convertir, cap als anys 90, gràcies a les obres de compositors com [[Jacopo Peri]], treballant conjuntament amb el poeta [[Ottavio Rinuccini]], en un vehicle capaç d'una àmplia expressió dramàtica. En [[1598]], Peri i Rinuccini van produir ''Dafne'', un drama sencer cantat en estil monòdic: era la primera creació d'una forma nova anomenada "[[òpera]]". Altres compositors els van seguir ràpidament, i per la primera dècada del [[segle XVII]] el nou "drama en música" era compost, escenificat i disseminat àmpliament.
 
De totes les revolucions en la història de la música, aquesta va ser potser la més acuradament premeditada: és un dels pocs exemples en la història de la música d'abans del [[segle XX]], que la pràctica que precedeix a la teoria. Bardi i Galilei van deixar texts que exposaven les seves idees. Bardi va escriure el ''Discorso'' ([[1578]]), una llarga carta a Giulio Caccini, i Galilei va publicar el ''Dialogo della música antica et della moderna'' ([[1581]]-[[1582]]).