Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 9:
| comarques = [[Vall d'Aran]]
| tipus cuina = [[dieta continental|Continental]] de muntanya
| plat estrella = [[olha aranesa]], [[civet]] de [[senglar]], [[caulets]], [[crema aranesa]]
| beguda tipica = [[Ratafia#Aigua de nous|Aigua de Nòdes]], [[Cassís (beguda)|
| ingredients destacats =
| cuiner rellevant =
| cuina oc = si
Línia 31:
==Companatges==
A la Vall d'Aran es fa un [[formatge]] de [[vaca]] anomenat precisament "[[Formatge de la Vall d'Aran|Vall d'Aran]]". Les aus de granja són
Certs *[[Xoriç|Choriço]] (Xoriç)<ref name="aran"/>
*[[Llonganissa|Langoïssa]] i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)<ref name="aran"/>
Linha 44 ⟶ 46:
*[[Hereginat]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 118</ref> és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell
*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', Una ollada d'[[escudella]] amb carn d'olla <ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[escudella|pilota]], butifarra negra i osos.
*[[Sanganhèta]] a base de sang de porc<ref name="aran"/> o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la [[cuina gascona]], la [[sanqueta]] és molt semblanta però es pot fer amb sang d'aviram.
*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''aillade'', ''tourin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es fèia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>
Linha 62 ⟶ 63:
*[[Ratafia#Aigua de nous|Aigua de Nòdes]],<ref name="lleida"/> una mena de [[ratafia]] típica de la Vall d'Aran,<ref>FÀBREGA, Jaume ''El llibre de la ratafia: Ratafies i licors d’ herbes de tot el món'' Cossetània Edicions, Valls, ISBN 8497913132</ref> que es fa amb nous encara verdes, que es cullen a finals de juny.<ref name=paladar/>
*Licor d'aranyons, a base d'aranyons macerats en rom durant un temps variable que pot arrivar a un any.<ref name=paladar/>
*[[Cassís (beguda)|Licor de
*Els [[Pinçons]], licor de grosella<ref name=naut/>
*''[[Vi calent|Vin caud]]''<ref name=naut/> (vi calent), vi negre amb sucre al qual s'infusiona canela, pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També es beu a [[Andorra]] i la resta dels Pirineus.
| |||