Bonart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Història: format |
|||
Línia 7:
== Història ==
El dia [[19 de novembre]]
Coincidint amb el novè aniversari, bonart va presentar una nova pàgina web i la revista en format digital, elaborada per Zinio i que permet a partir d'aleshores dues opcions de subscripció: edició en paper i edició digital.
El febrer del 2008 va arribar al número 100. La difusió de bonart era aleshores de 10.000 exemplars, essent controlada pel [[Baròmetre de la Comunicació i la Cultura]].
=== El Primer Número ===
El 19 de novembre del 1999 va presentar-se el primer número. Constava de 68 pàgines. El seu preu era de 250 [[pesseta|pessetes]]. Es va editar en blanc i negre i en color. Ricard Planas hi entrevistava el mític [[Richard Hamilton]]. L'anglès, amb un estret contacte amb [[Cadaqués]], li deia que [[Dalí]] ''s'agenollava a terra quan parlava amb [[Marcel Duchamp]]''. [[Modest Cuixart]] –que va col·laborar amb bonart fins a la seva mort– escrivia sobre l'herència de [[Dau al Set]].
El [[Centre d'Art Contemporani de Girona]] era el tema del número u. [[Luis Antonio de Villena]] –un altre dels col·laboradors habituals de la revista– feia referència a un Dalí vist i no vist. La secció de ''Temps fugit'' es referia a l'[[Enric Marquès]]. [[Joaquim Nadal]], aleshores alcalde de [[Girona]], comentava: ''L'art contemporani necessita camp per córrer, nous camins, instruments i infraestructures.'' [[Gratacós Zoco]] era l'artista convidat de la secció ''Segle 21''. La cultura i la comunicació era el tema abordat per l'escriptor [[Vicenç Villatoro]]. [[Carles Páramo]], president de la Diputació de Girona, es referia al servei que feia la revista a l'art i la cultura. [[Rosa Serra i Puigvert|Rosa Serra]] deixava entrar al seu estudi. [[Joan Pluma Vilanova|Joan Pluma]], regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, afirmava que un centre d'art ''s'hauria d'orientar cap a les noves tecnologies''. Per Josep Maria Salvatella, alcalde de [[Llançà]], ''penjar quadres i no fer res més, no és l'opció encertada''. [[Arcadi Calzada]] no veia factible un centre d'art contemporani a Girona. Enric Pallàs, regidor de Cultura de Salt, tenia com a objectiu ''fer de Salt una ciutat de cultura i no de trànsit''. Comentaris d'exposicions i l'agenda completaven el número 1 de bonart, dissenyat per Marta Vila. Actualment la revista incorpora la traducció castellana del contingut ja que arriba a les biblioteques d'arreu de l'[[Estat espanyol|Estat]] mitjançant un conveni subscrit amb el [[Ministeri de Cultura]].
''L'estudi d'Emília Xargay, Premi Appec i Nou Disseny''▼
L'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), després de dos anys de la sortida al carrer de bonart, li va atorgar el premi a la millor revista en català. Aquell mateix any vam encetar una línia d'edició de llibres amb l'exemplar de Rosa Guri Pintant la vida, que va ser presentat al Cercle Sant Lluc de Barcelona per Carles Duarte. Al novembre de l'any 2000 la seu de bonart es va traslladar a un edifici emblemàtic de Girona: la casa estudi de l'artista gironina Emília Xargay. Allà hi vam ser fins que alguns anys més tard a algú se li va ocórrer de trinxar els mosaics que hi havia a la façana, realitzats per la recordada artista gironina. Aquest fet ens va fer decidir a deixar un lloc on, precisament, no es defensava la creació artística. Al maig del 2003, el Palau de Fires de Girona va congregar més de cinc-centes persones que van seguir fil per randa la presentació del nou disseny de la revista. En el decurs de l'acte es va anunciar la celebració de la fira Inart, coorganitzada per Fira de Girona i la revista.
A més de la tasca que s'anava fent des de la revista, bonart va decidir implicar-se en l'organització d'una fira d'art. Catalunya estava òrfena d'un esdeveniment d'aquesta mena des de la desaparició d’Artexo. El pavelló de Girona va ser la seu els dies 3, 4, 5 i 6 de juny del 2005 de la primera edició d'Inart. La revista, al gener del 2004 va col·laborar amb Catalunya Ràdio en l'homenatge a Antoni Tàpies amb motiu del seu vuitantè aniversari. També van ser a La Marató de TV3 pintant un mural gegant amb la col-laboració del Club Bàsquet Girona. Cent artistes van pintar l'obra, que va servir per recaptar fons per a La Marató. Cuixart va fer 80 anys l'octubre del 2005 i bonart li va organitzar un homenatge al Museu d'Art de Girona amb la presència de representants del món de la cultura catalana.
Per commemorar els sis anys, el Parc de les Arts de Cassà de la Selva va acollir una festa i es van concedir els primers premis bonart, que van ser per a Carles Fontserè, Pepe Martínez Lozano i Josep Tarrés. Era el 19 de novembre del 2005. Dos anys després, bonart va col·laborar amb la subhasta solidària de l'Associació de Dones Empresàries de Girona. Abans, el 2005, i amb motiu de La Marató de TV3, van coordinar la realització d'un mural que es va estendre des de l'Argenteria fins a dalt de la Rambla de Girona. Un gran nombre de gironins van participar en aquesta acció cultural i solidaria.
Després d'arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears, bonart va fer un altre pas endavant i al setembre del 2007 es presentava a Saragossa amb motiu de la fira d'art aragonesa. La revista, a partir d'aquell mes, també es traduïa al castellà ja que a principis d'any havia signat un conveni amb el Ministeri de Cultura per distribuir-la a les biblioteques d’arreu de l'Estat. Van ser a la Fira del Llibre de Frankfurt amb una edició especial en alemany. La presència en fires (Arco, Art Madrid, De Arte, Eivissa, Porto, Saló Antiquaris, Fiart València, Loop...) també ha estat una constant de la revista. Al febrer del 2008 vam publicar el número 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposició al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or, que va acompanyada d'un documentat catàleg i itinerari per diferents indrets de Catalunya. En aquests anys, bonart ha estat membre de l'APPEC i posteriorment d'ARCE. També del Grup 10.
| |||