El '''Fedó''' (''Phaedon'') o '''Quant a l'ànima''' ([[grec clàssic]] {{polytonic|Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς}}), és un [[diàleg]] [[Plató|platònic]] que parla sobrde la immortalitat de l'[[ànima]],ambientat a les darreres hores de vida de [[Sòcrates]], on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'[[Atenes]] (i on, com conta el diàleg, no hi va assistir [[Plató]]), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de [[cicuta]]. En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la [[teoria de les idees]] inteŀligibles, la [[teoria de la reminiscència]], la [[immortalitat de l']]ànima, la [[teoria de la reencarnació de l'ànima]], el menyspreu vers allò corporal i sensible, i el [[metempsicosi|viatge de l'ànima]], entre d'altres temes.
[[Sòcrates]] defensa que l'ànima pertany al món de les [[Idees]], de manera que hi ha una harmonia immortal entre aquestes i l'ànima.
