Viola de roda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
La '''viola de roda''' és un [[instrument de corda]] fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de [[fusta]] que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d'altres dos tipus de cordes: els [[Bordó (música)|bordons]] (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un [[Teclat (música)|teclat]].
 
Aquest instrument, que en l'actualitat gaudeix d'un nou renaixement, va aparèixer a l'Occident europeu cap al [[segle IX]] amb el nom d'''organistrum'' -instrument que per la seva grandària havia de ser tocat entre dos músics, un per a la roda i l'altre per al teclat-. Poc a poc les seves dimensions varen anar minvant i s'anà fixant el nom de sinfonia (del qual deriven altres denominacions com ara ''xifonia'', ''zanfona''...). Tot i que a l'[[edat mitjana]] la viola de roda era utilitzada per a l'interpretació de música culta, a partir del [[segle XVI]] es va deixar en mans de [[joglar]]s i captaires (per això a [[Galícia]] popularment se la coneixia com a ''viola de ciego'' atès que aquests captaires professionalitzats la utilitzaven per demanar), que la convertiren en un instrument privilegiat de la música popular però que era mirat amb menyspreu pel món de la música culta. L'expansióA deFrança la viola de roda, nova obstantconèixer elun seurenaixement soaristocràtic dei corcó,època vad'or anarcom fenta elinstrument seude cursmúsica culta al llarg[[segle delXVIII]], tempsquan iparticipava actualmenten laels trobem"concerts enespirituals" músiquesa tradicionalsla acort de [[OccitàniaLluís XIV]] (''vièla''acompanyada oper l''sonsaina''), nord de [[Françaorquestra]]. (''vielleEl àfet roue''),que [[Alemanya]]la (''drehleier''),noblesa [[Anglaterra]]gala (l''hurdyadoptés com a instrument de moda quan el músic i luthier Charles Baton va tenir la pensada de construir-gurdy'')la amb la caixa ovalada, Europatal Centralcom (''forgolant''els hongaresallaüts, ''ninera''va provocar que compositors de [[Bohèmia]]l'època icom [[Moràvia]])Chédeville, Hotteterre, Corrette o Boismortier li escrivissin no només peces rústiques sinó també difícils [[Itàliasonata|sonates]] (''ghironda''),que ipodien aésser l'Europaacompanyades Orientalpel (''lira''[[clavicèmbal]], la [[Bielorússia|bielorussaflauta]] io ''relia''el [[Ucraïna|ucrainesaviolí]]).
 
L'expansió de la viola de roda i el seu so de corcó han anat fent el seu curs al llarg del temps i actualment trobem aquest instrument en músiques tradicionals a [[Alemanya]] (''drehleier''), [[Anglaterra]] (''hurdy-gurdy''), [[Bielorússia]] (''lira''), [[Bohèmia]] i [[Moràvia]] (''ninera''), [[Hongria]] (''forgolant''), [[Itàlia]] (''ghironda''), nord de [[França]] (''vielle à roue''), [[Occitània]] (''vièla'' o ''sonsaina'') i [[Ucraïna]] (''relia'').
Al [[segle XVIII]] la viola de roda va conèixer un renaixement aristocràtic a França, participant en els "concerts espirituals" a la cort de [[Lluís XIV]] acompanyada per l'[[orquestra]]. El fet que la noblesa gala l'adoptés com a instrument de moda quan el músic i luthier Charles Baton va tenir la pensada de construir-la amb la caixa ovalada, tal com els llaüts, va provocar que compositors de l'època com Chédeville, Hotteterre, Corrette o Boismortier li escrivissin no només peces rústiques sinó també difícils [[sonata|sonates]] que podien ésser acompanyades pel [[clavicèmbal]], la [[flauta]] o el [[violí]]: Aquesta va ser l'era daurada de la viola de roda.
 
{{Audio|HurdySample.ogg|Mostra del so d'una viola de roda}}