Setge de Tulaytula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-península Ibèrica +Península Ibèrica) |
Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas |
||
Línia 24:
}}
{{FixHTML|end}}
El '''setge de Tulaytula''' fou el període d'ocupació de la ciutat per [[Yahya Al-Qadir]], coronat com [[emir]] després de prendre [[Tulaytula]] a l'[[Emirat de Badajoz]], que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb la ocupació final de la ciutat pel [[Regne de Castella]] el [[6 de maig]] de [[1085]] i l'adjudicació de l'[[Emirat de Balansiya]] a Yahya Al-Qadir.
==Antecedents==
L'[[Emirat de Tulaytula]] i l'[[Emirat d'Isbiliya]] aspiraven a unir als seus dominis la resta de [[Taifes]]. [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]] de [[Tulaytula]] va ocupar l'[[Emirat de Balansiya]] el [[1064]] i la [[República de Qurtuba]] serà agregada als dominis de [[
[[Alfons VI de Castella]], que havia rebut protecció de Yahya ibn Ismail al-Mamun quan va fugir del seu germà [[Sanç II de Castella]]amb qui es disputava les terres que [[Ferran I de Castella]] havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'[[Emirat de Granada]] i [[Qurtuba]] el [[1075]]. En 1075 va ser enverinat a [[Qurtuba]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya Al-Qadir]], que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de [[Tulaytula]] als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a Balansiya, que es va declarar independent sota el comandament d'[[Abu Bekr ben Abd al-Aziz]], i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el [[1077]], i va veure's atacat per [[
Al-Qadir es va veure, forçat a demanar ajut castellà i es va alienar el suport d'una gran part de la població: els [[musulmà|musulmans]] volien trencar l'aliança amb Castella i Lleó i l'acostament als altres regnes musulmans, mentre els [[mossàrab]]s i [[jueu]]s eren partidaris de l'aliança i fins i tot de l'annexió.
| |||