Diferència entre revisions de la pàgina «Alexandre Millerand»

m
Robot afegeix: am:አሌክሳንድረ ሚየራን; canvis cosmètics
m (Categories)
m (Robot afegeix: am:አሌክሳንድረ ሚየራን; canvis cosmètics)
'''Alexandre Millerand''' ([[París]], [[10 de febrer]], [[1859]] - [[Versalles]], [[7 d'abril]], [[1943]]) fou un polític [[socialisme|socialista]] [[França|francès]]. Fou [[President de la República francesa]] del [[23 de setembre]] del [[1920]] a l'[[11 de juny]] del [[1924]] i [[Primer Ministre de França]] del [[20 de gener]] al [[23 de setembre]] de [[1920]].
 
Estudià dret, i es va fer famós amb [[Jean Henri Georges Laguerre|Georges Laguerre]], per defensar [[Ernest Roche]] i [[Duc-Quercy]], els instigadors de la [[vaga]] de [[Decazeville]] el 1883; va ocupar el lloc de Laguerre en el diari de [[Georges Clemenceau]], ''La Justice''. Fou escollit diputat pel departament del [[París|Sena]] el 1885 com a radical-socialista. Amb MM. Clemenceau i [[Camille Pelletan]] fou àrbitre en la vaga de [[Carmaux]] (1892). Fou un dels portantveus a la cambra en matèria de legislació social, i la seva influcència va créixer després que molts polítics restessin desacreditats per l'[[escàndol de Panamà]].
 
Fou el cap de l'ala esquerra socialista, que arribà a tenir 60 diputats i editava el diari ''La Petite République''. El seu programa proposava la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i l'associació internacional dels treballadors, però quan el juny del 1899 entrà a formar part del govern de "defensa republicana" de [[Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau|Waldeck-Rousseau]] com a ministre de comerç, es limità a practicar reformes en marina mercant, del comerç i l'educació tècnica, del sistema postal, i la millora de les condicions del treball. Per a això va crear un departament separat, la ''Direction du Travail'', i les oficines de pensions i assegurances assoliren el rangle de "direction."
 
Tot i que va fer nombroses concessions a l'esquerra, com l'entrada de coneguts sindicalistes al Consell Suprem de Treball, organitzar comités d'empresa i donar instruccions als inspectors de treball que es posessin en contacte amb les seccions sindicals, l'aprovació de lleis de protecció a la classe treballadora i d'una llei per a pensions als ancians (1905), fou desautoritzat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Jules Guesde]]. La seva influència en el partit va minvar i el 1903 en fou expulsat.
[[Categoria:Parisencs]]
 
[[am:አሌክሳንድረ ሚየራን]]
[[cs:Alexandre Millerand]]
[[da:Alexandre Millerand]]
203.260

modificacions