Setge de Girona de 827: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Línia 39:
La fidelitat dels magnats locals gots per conquesta de Barcelona fou recompensada per [[Lluís el Pietós]] amb el nomenament com a [[comte de Barcelona]] de [[Berà]], un autòcton proper a les intencions de pau i manteniment del status quo amb els veïns musulmans, però la seva tolerància contraposada als barons francs, significà la seva caiguda i l’arribada de comtes estrangers. Al franc [[Rampó]] el succeí [[Bernat de Tolosa]] que confirmava la línia dura i forana al capdavant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i significà l’inici de l’alçament d'[[Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí]]<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.es/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> (''[[Aissó]]'') i [[Guillemó]].
 
Fidels a Berà i encapçalades per Aissó, fill de [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]],<ref>[[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] l’assimila a un magnat got</ref> es sublevaren diverses guarnicions del [[Comtat d'Osona]], tret del castell de [[Roda de Ter]],<ref>Segons Francisco Codera i Zaidín a [http://books.google.es/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA259&lpg=PA259&dq=abenbelascot&source=bl&ots=MsbEIC9Cfc&sig=SUFTz756_sc-GgPU5zUdr4VbM1k&hl=ca&ei=K8ReSurEO4fSjAeEhPnYDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3 Estudios Criticos de Historia Arabe Española] l'atac és a Roda de Ribagorça</ref> situat a l'actual [[l'Esquerda]], controlada per [[Galindo Belascotenes]]<ref>{{Ref-llibre | cognom= MillásMillàs i Vallicrosa | nom= JoséJosep MaríaMaria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| capítol = | urlcapítol = | títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.72| url= http://books.google.es/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> (''Abenbelascot''),<ref>{{Ref-llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | capítol = | urlcapítol = | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p. 507 | url= | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> un cap indígena<ref>{{es}} Francesc Codera, ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35748842903806940700080/025349_0004.pdf Límites probables de la conquista árabe]'', p.309</ref> i Aissó va destruir-la.
 
Aprofitant els primers èxits, els revoltats, a través dels walí de Saragossa i Lleida reberen l’ajut militar d'[[Abd al-Rahman II]] amb forces comandades per [[Ubayd Allah Abu Marwan]] que surt de [[Saraqusta]] el maig,<ref name=MCA>{{Ref-llibre | cognom= Coll i Alentorn | nom= Miquel | enllaçautor= Miquel Coll i Alentorn | capítol = | urlcapítol = | títol = Obres de Miquel Coll I Alentorn | pàgines = p.245| url= http://books.google.es/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA245&lpg=PA245&dq=girona+aiss%C3%B3&source=bl&ots=_3VnTteAXF&sig=fS_hQ_MVo12ISQFQUFTYBSvBR00&hl=ca&ei=LkZlSsTxL5fajQft1v2bAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5| editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat | isbn = 84-7256-358-8 | data =| ref = }}</ref> que afegides a les tropes comtals de [[Guillemó]] i als contingents locals permeten emprendre el [[Setge de Barcelona (827)|Setge de Barcelona]], però no es produí complicitat amb els seus ciutadans i l’estiu del 827 s’alçà el setge.