Rostes d'ànec: diferència entre les revisions

Tradicionalment, les rostes es preparàven cap a la fi de la tardor, per a poder gaudir d'elles (i dels demés productes) durant l'hiver, i en particular al Nadal i al Carnestoltes. Es trinxàven a mà, o ara es fan servir robots, i es coien a foc molt suau durant unes set o vuit hores, amb sal, pebre i una mica de greix del mateix animal. Es guardàven en recipients de terrissa. La superfície es tapava amb una capa de dos dits de greix d'ànid o de vegades de [[saïm]]. Actualment algunes persones ho fan així encara, però de cara a la venda, encara que siguin artesanes, ara les solen guardar en llaunes de metall cilíndriques. És un mètode de conservació que permet guardar aquesta carn fins a un any, en un lloc fresc i sec. A la cocció es maten la majoria de gèrmens i el greix actua com una capa impermeable que evita l'oxidació.

 

Una altra conserva molt tradicional occitana és el [[confitat]], que en realitat és molt semblant però amb trossos grans i sencers de carn, que poden ser també costelles de porc, conill, etc. Per fer el buit als recipients, que actualment poden ser de vidre, llauna, etc. aquests acaben d'omplir-se amb greix. I encara hi ha les conserves de carn en salaó, els [[gratons]], etc.