Meditacions metafísiques: diferència entre les revisions

Descartes considera que al llarg de la seva vida ha considerat certes, qüestions que el temps ha demostrat falses, i per això considera que cal analitzar bé allò que es considera cert o fals.

Per això que considerarà com a fals, allò que no sigui evident que és cert. Així del primer que dubtarà serà del coneixement que li porporcionen la sensibilitat per dos motius diferents:

 

Sembla en canvi bastant més difícil dubtar de la [[Matemàtica]] i de la [[Lògica]], ja que aquestes no depenen de si jo estic despert o somiant, sinó que semblen completament evidents.

Però s'ha de tenir present que si en alguna ocasió jo trobo dins meu alguna idea que no hagi pogut sorgir de mi, hauré de concloure que existeix un altre ésser, i per tant serà possible sortir del [[solipsisme]] (només existeixo jo). Així troba que entenc per [[Déu]] un ésser etern, perfecte, infinit, sent totalment impossible que aquesta idea hagi sorgit de mi, i, per tant he de concloure que existeix un ésser etern, perfecte, fora de mi, al qual conec sota el nom de Déu. Aquesta és la primera demostració de l'existència de Déu. Descartes en té dues més:

 

* Déu no pot no existir, i, per tant existeix. Aquesta és una reformulació de l'Argument Ontològic de [[St Anselm]].