Al continent, la [[sarsuela de peix]] s'asembla molt a la caldereta i segurament té el mateix orígen, però les calderes balears no solen tenir tanta varietat de peix i marisc barrejat, que fa de la sarsuela un plat de festa. A Itàlia existeix un plat molt similar al suquet i la caldera que es diu ''[[cacciucco]]''.
==Preparació==
Sobre un fons de [[ceba]], [[tomàquet]] i [[pebrot]] vert picats i sofregits en [[oli d'oliva]] ([[sofregit]]) s’afegeix la [[llagosta]] trossejada viva amb tots els sucs, es cobreix amb aigua i es cou en una cassola de fang (que a les balears s'anomena ''tià'') a foc viu fins que bulli. Llavors es baixa el foc i deixa fent xup-xup una mitja hora, s'afegeix una [[picada]] amb els intestins taronges de la llagosta, [[all]] i [[julivert]] i es deixa coure uns minuts més. Com les altres sopes tradicionals menorquines, se serveix típicament amb llesques molt primes (un milímetre de gruix) de [[pa]] dur, que ja es venen tallades en bosses de plàstic a les fleques. El pa es sol posar al plat i desprès s'hi afegeix el caldo i la llagosta, encara que a les families de vegades cadascú s'afegeix el seu pa a la sopa a taula. Versions modernes i menys tradicionals admeten pastes o arròs en comptes de pa.
A l'estiu es prefereixen les femelles, que són plenes d'ous que s'utilitzen per a preparar la picada. La llagosta es talla viva perque sembla que l'estrès que pateix fa que el seu cos segregui certes substàncies que la fan més saborosa.
