Revisió del 11:48, 29 maig 2006 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.244 edits Àlep --> Alep ← Edició anterior		Revisió del 11:49, 29 maig 2006 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.244 edits Àlep --> Alep Edició següent →
Línia 4: a l'edat de 15 anys, el [[967]]. Era fill de Sayf al-Dawla i de la cosina d'aquest (germana de Abu Firas governador d'[[Homs]] i [[Manbidj]] i destacat poeta). A la mort del pare el febrer del 967, Abul Maali Sharif va venir des Mayyafarikin on estava, i va arribar a ~~Àlep~~Alep el juliol del 967. Inmediatament es va haver d’enfrontar a la rebel·lió del seu oncle Abu Firas a Homs, rebel·lió sufocada el [[968]] (Abu Firas va resultar mort l'abril del 968). Aquell mateix any 968 els bizantins van arribar fins a Homs i [[Trípoli]] i Abul Maali va sortir per combatre’ls i va deixar a Alep al camarlenc (''hadjib'') del seu pare, de nom Karghuyah que ja havia governat Alep en absència del emir (uns mesos del [[967]] i abans en vida de Sayf al-Dawla quant aquest era absent). Quant es va acabar la campanya Abul Maali no va poder entrar a Alep on Karghuyah s’havia revoltat. A [[Rakka]] es va fer amb el poder el seu cosí Abu Taghlib, emir de [[Mosul]]. Línia 18: El [[983]] els bizantins van rebutjar Bakdjur que havia vingut a assetjar Alep i després van ocupar Homs que van entregar a Saad al-Dawla. Bakdjur fou nomenat governador de Damasc però la lluita per Alep es va aturar doncs Saad al-Dawla, davant la decadència els Buwàyhides, es va acostar al califa fatimita i va reconèixer la seva sobirania el [[986]]. L'any anterior ([[985]]) els bizantins van enviar un exercit a Alep per obligar altre cop al compliment del tractat que Saad al-Dawla no respectava del tot i van ocupar Kilis i van bombardejar [[Apamea]] i Kafartab i en represàlia Saad al-Dawla va enviar el [[986]] al general Karghuyah contra el monestir de Dayr Saman on va matar molts monjos i va fer presoners a altres fins que el [[maig]] del [[986]] es va signar un nou tractat. A finals del [[986]] Saad al-Dawla va ajudar a Bardas Skleros, alliberat pels buwàyhides i al mateix temps va reconèixer la sobirania fatimita com ja hem vist. Quant Bakdjur va entrar en conflicte amb el visir fatimita Ibn Killis, i li fou retirat el govern de Damasc, va passar a Rakka (de la que va rebre el govern), Bakdjur va reactivar les seves aspiracions i des Rakka va organitzar l’atac a Alep; però Saad al-Dawla, ajudat pels bizantins, el va derrotar a Naura (est d'~~Àlep~~Alep) el [[991]], i fou capturat i executat. Però els fills de Bakdjur foren empresonats per Saad al-Dawla incomplint la promesa en sentit contrari feta al califa fatimita, i això va fer trencar les relacions amb els fatimites i quant anava a esclatar la guerra va morir sobtadament d’un atac d’hemiplegia (com el seu pare) el [[desembre]] del [[991]]. El va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]].

Sad-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions