Flexió de nombre en català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''flexió de nombre''' és un procediment morfològic per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. La norma ...». |
millores de presentació |
||
Línia 1:
La '''flexió de nombre''' és un procediment [[morfològic]] per formar noves paraules a partir d'un [[lexema]] al qual s'afegeixen morfemes flexius.
==Norma general==
La norma general que serveix per al [[substantiu]] i per a l'[[adjectiu]] per a la formació del plural es forma afegint -s al singular. Per exemple,mare / mares, fill / fills, rei / reis, llarg / llargs, vell /vells, amable / amables.
==Normes específiques==
Tanmateix hi ha un seguit de normes específiques.
# Els mots acabats en -a àtona la canvien per -e i hi afegeixen -s. Per exemple, casa / cases, tia / ties, problema / problemes, vella / velles, pobra / pobres. Aquest canvi pot provocar alteracions ortogràfiques en les grafies precedents:
* -ca /-ques: vaca / vaques;
* -ga /-gues: groga / grogues
* -ça /ces: raça / races
* -ja /-ges: roja / roges
* -gua /-gües: llengua /llengües
* -qua /-qües: obliqua /obliqües
# Els mots acabats en vocal tònica afegeixen –ns (recordem que aquesta n també apareix en els femenins corresponents: lleona, sana...). Per exemple, pi / pins, lleó / lleons, capità / capitans, comú / comuns, marró / marrons, sa / sans, bo / bons.
# Alguns mots acabats en –e àtona fan el plural en –ns en diversos parlars (la n apareix també en els derivats): ase / àsens, home / hòmens, jove/ jóvens, orfe / òrfens...]
Són excepcions a aquesta regla (afegeixen només -s):
Linha 22 ⟶ 23:
* Les partícules gramaticals usades com a noms: els sinós, els peròs...
* Uns quants noms: bisturís, cafès, calés, clixés, consomés, comitès, esquís, hindús, mamàs, menús,mercès, patés, purés, rajàs, sofàs, tabús, tarannàs, tes, vostès, xampús, ximpanzés...
# Els mots masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os. Per exemple,
gas / gasos, pagès / pagesos, comerç / comerços , dolç / dolços, influx / influxos, fix / fixos, peix / peixos, fluix / fluixos, cartutx / cartutxos, gavatx / gavatxos . En qualsevol cas, sovint els mots acabats en -s la doblen (perquè ha de ser [[s sorda]] i no [[s sonora]]) davant la terminació -os: accés / accessos, arròs/ arrossos, fracàs /fracassos, nas/ nassos, pastís / pastissos, ros /rossos, tros / trossos...
# Els masculins aguts acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -os o en -s. Per exemple, de disc discs o discos; i de fresc: frescs o frescos. En alguns casos es produeix el canvi de la g per tj/j; com per exemple, desig: desigs / desitjos; roig: roigs / rojos.
# Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç, tot i que són invariables en singular, presenten doble forma, de masculí i de femení, en el plural: capaç: capaços / capaces, feliç: feliços /felices, atroç: atroços / atroces (hi ha el canvi de ç per c).
#
▲# Hi ha una sèrie de substantius que són invariables, és a dir, tenen una única forma per al singular i per al plural:
* Els dies de la setmana (excepte dissabte i diumenge): el / els dilluns, el / els dimecres...
* Els mots no aguts acabats en -s: el / els bíceps, la / les càries, herpes, acròpolis, bilis,
Línia 37:
* Alguns compostos: el / els comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, portamonedes, salvavides, torcaboques, trencaclosques...
* Alguns noms que s’usen sempre en plural: les alicates, les noces, les pessigolles, les postres, les setrilleres, els afores, els escacs, els sostenidors...
[[Categoria:Gramàtica]]
| |||