Numeració grega: diferència entre les revisions

 

 

Cada unitat (1, 2, ...9), cada desena (10,20,...90), i cada centena (100, 200, ... 900) es representen amb una lletra diferent, seguint el mateix ordre de l'alfabet. Com que això requereix 27 signes i l'alfabet grec clàssic només té 24 lletres, es conserven 3 lletres arcaiques, en concret [[digamma]] '''ϝ''' per a representar 6, [[qoppa]] '''ϙ''' per 90, i [[sampi]] '''ϡ''' per 900.

 

</center>

 

 

Molt abans de l'adopció de l'[[alfabet grec]], les escriptures [[linear A]] i [[linear B]] havien fet servir un sistema amb signes per a 1, 10, 100, 1000 i 10000 que operava amb aquesta fòrmula: | = 1, – = 10, ◦ = 100, ¤ = 1000, ☼ = 10000.<ref name=Verdan>[http://www.dma.ens.fr/culturemath/histoire%20des%20maths/htm/Verdan/Verdan.htm Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique]</ref>

El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema [[acrofonia|acrofònic]] o [[numeració àtica]], que operava com els [[números romans]] (de fet els romans van derivar d'aquest sistema àtic) amb aquesta ormula:<ref name=Verdan/> Ι = 1, 𐅃 = 5, Δ = 10, 𐅄 = 50, Η = 100, 𐅅 = 500, Χ = 1000, 𐅆 = 5000, Μ = 10000 and 𐅇 = 50000. El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema alfabètic o jònic a partir del segle 4 aC.

 

<references />