Serra de Busa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 15:
}}
La '''Serra de Busa''' <ref name="sinotmaca">{{Si NOTMACA}}</ref> és una de les serres del [[Prepirineu]] situada al sud de la [[serra dels Bastets]], a la comarca del [[Solsonès]]. Sembla inaccessible degut a les seves agrestes parets de formes montserratines. El punt més elevat és el Serrat de les Graelles amb el cim del [[El Cogul (
Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’[[Oligocè]] (fa uns 25 milions d'anys), a l'antiga línia de costa del llac de la [[depressió de l'Ebre]]. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s'estén al Prepirineu des del coll de [[Comiols]] ([[Montsec]]) fins a [[la Quar]] ([[Berguedà]]).
Els materials més tous ha facilitat l'erosió a la [[vall de Lord]], al sud de Busa, deixant totalment aïllat l'altiplà, enlairat a una alçada d'uns 1.300 metres, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.
Línia 31:
El tinent coronel [[Solsona|solsoní]] [[Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet]] proposà al [[capità general de Catalunya]] [[Luis de Lacy y Gautier]] la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. De fet, una de les quatre masies que encara resten en peu al pla de Busa, porta el nom de ca l'Artiller. Busa va ser, després de [[Cadis]], el primer indret d'Espanya en proclamar la [[Constitució de 1812]], en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-occidental del pla destaca el [[El Capolat|Capolatell]], més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llençaven al buit al crit «''Mourir à Busa et resurgir à Paris''» (Morir a Busa i ressorgir a [[París]]).
==Referències==
| |||