Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 9 anys
L'estiueig va ser una costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]].
 
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]].<ref>[http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm El Vallès Oriental - Història]</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref> La presència de la colonia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref>
 
La presència de la [[colònia]] d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref>
 
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
21.778

modificacions